De mans i ulls...
Ha nascut un nou blog Mans manyagues.
I això m'ha fet pensar en la importància de les mans.
Mans generadores de carícies, de plaer.
Mans que donen recolzament, suport. Que bressolen. Que consolen.
Mans que acompanyen...
Mans que estimen. Que dibuixen sentiments a la pell.
Mans de silencis o plenes de solitud.
Tant se val siguin grans o petites. Aspres o suaus. Les mans transmeten molt més, més enllà de la seva aparença o estat.
Com els ulls. Com les mirades.
M'atreviria a dir que, les mans, "actuaran", es comportaran, així com sigui l'esguard de la persona.
No heu conegut mai mans tímides? rialleres? entremaliades? melangioses? absents?
Mans enyorades...
Ja us ho vaig explicar al seu dia. Em penedeixo de no haver fet fotos a les mans dels pares. Malgrat el seu tacte és ben viu a la meva pell, perquè vaig tenir la sort acaronar-les força els darrers temps.
Aquestes mans manyagues, han despertat el record de totes les mans que he conegut i han sigut importants per a mi...
Gràcies, Cinc dits! Llarga i prospera vida al blog!