dilluns, 11 d’abril de 2011

Pensaments inconnexes - XCIV -

De mans i ulls...

Ha nascut un nou blog Mans manyagues.
I això m'ha fet pensar en la importància de les mans.

Mans generadores de carícies, de plaer.
Mans que donen recolzament, suport. Que bressolen. Que consolen.

Mans que acompanyen...

Mans que estimen. Que dibuixen sentiments a la pell.

Mans de silencis o plenes de solitud.

Tant se val siguin grans o petites. Aspres o suaus. Les mans transmeten molt més, més enllà de la seva aparença o estat.

Com els ulls. Com les mirades.

M'atreviria a dir que, les mans, "actuaran", es comportaran, així com sigui l'esguard de la persona.

No heu conegut mai mans tímides? rialleres? entremaliades? melangioses? absents?

Mans enyorades...

Ja us ho vaig explicar al seu dia. Em penedeixo de no haver fet fotos a les mans dels pares. Malgrat el seu tacte és ben viu a la meva pell, perquè vaig tenir la sort acaronar-les força els darrers temps.

Aquestes mans manyagues, han despertat el record de totes les mans que he conegut i han sigut importants per a mi...

Gràcies, Cinc dits! Llarga i prospera vida al blog!

4 comentaris:

Carme ha dit...

Les mans són una meravella, a mi m'agrada molt mirar les mans de les persones amb qui parlo. Els ulls també, és clar! Però les mans et permeten mirar-les més estona sense incomodar.

Goculta ha dit...

quante coses es poden fer ... entre elles escriure i fer-nos gaudir

fanal blau ha dit...

No te'n penedeixis, Miquel Àngel. Hi ha mans a la memòria nítidament fotografiades a les que no els cal la imatge. Continúen sent les mans que acompanyen, que acaronen. Jo també en tinc un record ben viu, dels meus, després de tants anys. I molts rastres que n'han deixat a les meves!
Gràcies a tu per la foto de capçalera i els meus cinc dits, per ajudar-me a estrenar blog, per acaronar-nos sempre. Que mai no ens faltin les manyagues!

Joana ha dit...

Em sap greu no haver fotografiat les del meu pare. Mans del camp, de torner, de feines a l'hort, mans plenes de nusos...mans que es van tornar llises durant l'últim any...només llegien :)
Un blog que promet !!!