De anar i, sense esperar-ho, trobar-se...
Recórrer 1200 quilòmetres.
Tombar una cantonada aturada en el temps. En un temps on existies i potser vas existir, i trobar-te esperant-me:
I en retrobar-te, vell amic, tornar a obrir els ulls, i somniant, sobtadament, trobar-me:
Venezia, abril - 2011
Si és que...el que no es trobi a Venezia...
ResponEliminaBentornat...;)
Un petó, corto...o barbo!
ui Corto Maltés ! que bé estar a Venècia! unes fotografies que són art pur!
ResponEliminaQuina enveja Miquel!!!
ResponEliminaPreciosa Venècia a la primavera i a la tardor!
ResponEliminaBentornat!!!
Je, je, je... ja veig que ets el rei de Venècia, com diu la fanalet siguis corto... o barbo!
ResponElimina