dimarts, 19 d’abril de 2011

Pensaments inconnexes - XCV -

De anar i, sense esperar-ho, trobar-se...

Recórrer 1200 quilòmetres.

Tombar una cantonada aturada en el temps. En un temps on existies i potser vas existir, i trobar-te esperant-me:

Venezia [I]

I en retrobar-te, vell amic, tornar a obrir els ulls, i somniant, sobtadament, trobar-me:


Venezia, abril - 2011

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Si és que...el que no es trobi a Venezia...
Bentornat...;)
Un petó, corto...o barbo!

Elfreelang ha dit...

ui Corto Maltés ! que bé estar a Venècia! unes fotografies que són art pur!

Eva ha dit...

Quina enveja Miquel!!!

Joana ha dit...

Preciosa Venècia a la primavera i a la tardor!
Bentornat!!!

Carme ha dit...

Je, je, je... ja veig que ets el rei de Venècia, com diu la fanalet siguis corto... o barbo!