Pensaments inconnexes - XCV -

De anar i, sense esperar-ho, trobar-se...

Recórrer 1200 quilòmetres.

Tombar una cantonada aturada en el temps. En un temps on existies i potser vas existir, i trobar-te esperant-me:

I en retrobar-te, vell amic, tornar a obrir els ulls, i somniant, sobtadament, trobar-me:

Venezia, abril - 2011