De pols, buidor, oblit... fi
Entro a les Cambres després de molt de temps. Massa. Hi ha pols per tot arreu i la sensació de deixadesa és intensa.Totes les coses amb que anava omplint les Cambres, han desaparegut i una flaire de resclosit i verdet impregna els narius i els dins.
Fa un mica de pena deixar acabar un blog d'aquesta manera. Sense entrades. Sense que ningú li faci cas.
Podria parlar-vos, potser, d'algunes coses encara. Però no serveix de res pontificar, intentar ser.
Cadascú ha de conèixer el seu lloc. I els somnis, com els sentiments, ocupen massa i de poc profit.
El temps s'ha complert i, les raons de ser de les Cambres, es possible hagi vençut.
A tots el que heu passat per aquí en algun moment, gràcies de tot cor.
Us deixo un darrer present. Molt estimat per mi.
2.Recollection for Marimba from Miquel Vich Vila on Vimeo.