De pols, buidor, oblit... fi
Entro a les Cambres després de molt de temps. Massa. Hi ha pols per tot arreu i la sensació de deixadesa és intensa.Totes les coses amb que anava omplint les Cambres, han desaparegut i una flaire de resclosit i verdet impregna els narius i els dins.
Fa un mica de pena deixar acabar un blog d'aquesta manera. Sense entrades. Sense que ningú li faci cas.
Podria parlar-vos, potser, d'algunes coses encara. Però no serveix de res pontificar, intentar ser.
Cadascú ha de conèixer el seu lloc. I els somnis, com els sentiments, ocupen massa i de poc profit.
El temps s'ha complert i, les raons de ser de les Cambres, es possible hagi vençut.
A tots el que heu passat per aquí en algun moment, gràcies de tot cor.
Us deixo un darrer present. Molt estimat per mi.
2.Recollection for Marimba from Miquel Vich Vila on Vimeo.
Oooooh! Em sap greu que tanquis... encara que el tinguis aturat. Però cadascú ha de fer el que creu que ha de fer.
ResponEliminaGràcies pel regal...
Espero que mantinguis el Lloc, publiquis molt o poc... i ja posats a demanar... et demano que participis als Relats Conjunts de gener, al Lloc o a les Itineràncies o a tots dos... a veure si arribem a cent. Et necessitem, barbo...
Una abraçada.
Fa una estona he llegit que Alepsi ha desaparegut, que ja no és ella, i que per tant, l'A cops amb la vida ja no podrà tornar a ser mai com era abans. Ara em trobo que l'històric Barbollaire tanca les Cambres, perquè fa temps que no hi diu res. El blog no es queixa, i si tornes a dir-li alguna cosa, et publicarà sense problemes. Igual que els teus comentaristes, que vindrem de seguida, els que quedem. Tu saps les coses que tens per explicar, però igual que Alepsi, no és poca cosa que en aquest 2017 encara us recordeu que teniu un blog, i que cal fer-li justícia d'alguna manera. En el teu cas és el petit, perquè convindrem que el 'Un lloc per nosaltres' és casa teva. Esperem seguir-te tenint, en la forma que sigui.
ResponElimina