De troballes inesperades...
Em faig gran?
M’estic tornant un tou? “pastelon”?
Com podia imaginar que, aquest llibre, em remouria tantes coses?
Com podia pensar que, salvant totes les distancies, podia descriure tant bé un somni recursiu?
Com podia somniar que m’estovaria tant, que me pujarien les llàgrimes...?
Potser, algú com tu., m’ho explicaria?