Pensaments inconnexes - V -

D'aquí una estona tornaré a sentir a en Drexler en viu.
Avui, d'aquí una estona, comença una nova gira per Catalunya, anomenada, genèricament, "Cara B".

Sense musics. Ell sol. Les guitarres i, potser com he vist algun cop, amb una caixa de ritmes. Tanquem cercle.

Fa quasi un any (30/11/2006) el vaig veure al Palau. Acompanyat d'una banda que va fer fruir al públic per que ells també s'ho passaven bé tocant.

Avui, d'aquí una estona, tot serà diferent. Com cada passa que donem. Com cada alenada que fem.

Com cada vegada que creiem haver trobat un segon de llum, d'esperança. I, de sobte, tens la sensació que, un cop més, ets una peça quasi decorativa. O de poc ús...

Sóc on he de ser i pel que he de ser. El marge de maniobra no existeix.

Tampoc hi ha on anar.

Ni res a veure.

Ni molt menys a sentir.

Totes les petjades ja han sigut dibuixades. I sols resta no apartar-se del rastre.

Estic cansat... Massa...

Pensaments inconnexes - IV -

Via con me...

Havia començat una ressenya estandar del concert d'en Paolo Conte...

Però ell no és un músic estandar. Acompanyat, acotxat per set músic multi instrumentistes va fer un recital ple de colors, de sentiments... Amb uns arrengaments (incloure una marimba) que van donar un contrast diferent a les composicions.

Però per sobre de tot la seva veu i el piano.

La foto és del bis. Tocaven Via con me.

Voldria explicar que vaig sentir en cada una de les cançons... Qui tocava que. Que em van semblar (guitarra i bateria, per mi els millors)... però quasi tot això ho podreu trobar als diaris i revistes especialitzades.

Jo vaig fluir, fruir. Em vaig deixar acaronar per la seva veu. Pel seu jazz-boogie-swing amb reminiscències de música italiana i/o espanyola.

Pels que no veu poder ser, o els que el veu veure a Girona o Bcn, al cd "Arena di Verona" trobareu el mateix concert i, penso, els mateixos músics...

No se quina cançó penjar... Diabolo Rosso? (la guitarra i la bateria...). No... un clàssic.