Pensaments inconnexes - LXXIX -

De dates, silencis, flors i somriures...

Des de la darrera vegada que vaig entrar a les Cambres han passat força coses.

He (hem) tingut que pujar a Collserola dues vegades en 15 dies. Una inesperada. L'altre "més prevista". Però com sempre, et descol·loca. O, millor dit, posa les coses al seu lloc i tornes donar valor a allò que realement s'ho val.

Dijous vaig canviar els dos dígits.
Vam aprofitar les colònies del petit per agafar festa. És genial moure's en un dia feiner i anar a llocs, normalment plens, i poder fruir d'una calma quasi desconeguda.

Un dia de vent, pluja, fred, neu. Envoltats de muntanyes. Un dia quasi perfecte (no exagerarem tampoc!)

Gràcies a tots pels mails, missatges. Gràcies per haver pensat en mi, fins i tot aquells que no creia que ho fessin.

Heu fet que em sentis molt estimat.

Dissabte, sense tenir-ho planificat i sense temps per poder avisar ningú, vaig pujar al Temps de Flors.
Girona, com sempre, té aquella màgia que encisa, malgrat la gent pels carrers.

Com el só d'aquelles mosques-picarols. És un dring que m'omple.

Però el més genial és enviar un sms i tenir la sort de compartir una hora amb la posseïdora d'aquella mirada garrotxina tant especial i, pel mateix fet, conèixer al gran Pd40 (i família).

En tornant, unes 300 fotos i una festa sorpresa...

I ahir, un dinar amb els germans i el retrobament, després de dos anys a Xina, amb Júlia.

Es podria haver demanat alguna cosa més?

Ah, si... Que el Barça guanyés la Lliga... ;¬P!

Pensaments inconnexes - LXXVIII -

De premis blogaires... (però no hi ha millor premi que la dolcesa)

 Cris de V/N.... Vist i No Vist m'ha regalat un altre pom de dolçor. Des de que ens vam trobar per aquest carrers de la blogosfera, sempre, sempre, m'ha honorat amb un mot tendre. Amb unes paraules plenes d'un sentiment que, un descobreix a casa seva.

Posseïdora d'una mirada singular, les seves fotografies i els seus apunts, sempre t'aporten alguna cosa. Fins i tot els dies que pot semblar més "trivial".

Dons heus ací que, aquesta dona d'ulls maragda, ha tingut a bé concedir-me el premi identificat per l'imatge de dalt.
De fet, me'l concedeix pel Lloc, no per les Cambres. Però en un acte d'orgull i per no trencar, la que crec, harmonia de la meva casa principal, faig esment i reconeixement aquí.

(espero em perdonis...)

Com tots el premis, hi han unes normes a seguir que són:

1. Publicar les regles.
2. Posar en dubte les regles i acabar fent el que es desitja: No sóc de seguir memes i premis, però no podia rebutjar una distinció atorgada per tu, que sempre em mimes.
3. Entregar-lo a les persones que ho mereixin, segons el vostre criteri. M'ho temia, però crec que ho tinc clar, esperant que, donat el poc nombre de nominats possibles, ningú s'empipi.

- Joana, de Llum de Dona. Si existeix un blog elegant i sensorial, és el seu. I malgrat no sempre ens deixem sentir, crec que tant un com l'altre ens sabem.
- Carme, de col.lecció de moments per, per... per tot. Per res. Pels dibuixos, pels haikus. Per tot el que s'endevina. Per tota la dolcesa que, qui hem tingut la sort de tractar-la, hem vist que traspua el seu esguard.
- Fanal Blau, de A la Llum d'un fanalet. Per més de 30 anys d'AMISTAT. Per tenir un blog ple de màgia, per fer unes fotos genials, magrat no s'ho cregui.

4. Informar amb un comentari als blocs escollits.
5. Escriure al vostre bloc 5 coses que us agradin: Estimar, viure, la música, la fotografia, la mirada dels nens.

Gràcies Cris, de tot cor.