dilluns, 17 de maig de 2010

Pensaments inconnexes - LXXIX -

De dates, silencis, flors i somriures...

Des de la darrera vegada que vaig entrar a les Cambres han passat força coses.

He (hem) tingut que pujar a Collserola dues vegades en 15 dies. Una inesperada. L'altre "més prevista". Però com sempre, et descol·loca. O, millor dit, posa les coses al seu lloc i tornes donar valor a allò que realement s'ho val.

Dijous vaig canviar els dos dígits.
Vam aprofitar les colònies del petit per agafar festa. És genial moure's en un dia feiner i anar a llocs, normalment plens, i poder fruir d'una calma quasi desconeguda.

Un dia de vent, pluja, fred, neu. Envoltats de muntanyes. Un dia quasi perfecte (no exagerarem tampoc!)

Gràcies a tots pels mails, missatges. Gràcies per haver pensat en mi, fins i tot aquells que no creia que ho fessin.

Heu fet que em sentis molt estimat.

Dissabte, sense tenir-ho planificat i sense temps per poder avisar ningú, vaig pujar al Temps de Flors.
Girona, com sempre, té aquella màgia que encisa, malgrat la gent pels carrers.

Com el só d'aquelles mosques-picarols. És un dring que m'omple.



Però el més genial és enviar un sms i tenir la sort de compartir una hora amb la posseïdora d'aquella mirada garrotxina tant especial i, pel mateix fet, conèixer al gran Pd40 (i família).

En tornant, unes 300 fotos i una festa sorpresa...

I ahir, un dinar amb els germans i el retrobament, després de dos anys a Xina, amb Júlia.

Es podria haver demanat alguna cosa més?

Ah, si... Que el Barça guanyés la Lliga... ;¬P!


9 comentaris:

Rita ha dit...

Per molts anys i benvingut al club del 5 (suposo..)!

barbollaire ha dit...

Moltes gràcies Rita!
I si, si, al club del 5! (es pot veure sense cap problema al perfil)

Un petonet dolç, nina!
:¬)*

Clidice ha dit...

Per molts anys! :)

Carme ha dit...

Quantes coses, poeta!

De Collserola al Barça hi ha un llarg camí!

Segur que ara ja no... ja no es pot haver demanat res més...

Moltes felicitats! I una abraçada.

barbollaire ha dit...

Clídice moltes gràcies (de nou!)
Petonet dolç :¬)*

Carme ja ho pots ben dir. D'un extrem a l'altre.
Com la vida mateixa.

I... sempre espot demanar quelcom més. Tampoc fa falta grans coses.
Ni que sigui una estoneta de somriure, de dolcesa, d'abraçades...

Moltes gràcies (de nou també!)
Una abraçada immensa.
Un petó dolç
:¬)****

Joana ha dit...

Oh! Que gran que ets de cor :)
Felicitats!
No et perdono que preferissis a la garrotxina jove jajajajVa...t'ho perdono :)
Una abraçada!

barbollaire ha dit...

Joana No tenia manera de posar-me en contacte amb tu...¬¬
(i ja em va saber greu, ja...)

Petonet dolç :¬)*

Pd40 ha dit...

Va ser una bona sorpresa, molt bé aquesta trobada imprevista.

Espero que la festa anés molt bé, jo que pensava que els petards eren pel Barça... així m'agrada, a lo grande!

Una abraçada!

barbollaire ha dit...

Pd40 company, em va fer molta il.lusió conèixer al crack dels RC.

Gràcies a tu vaig a aprendre força coses dels blogs quan començava.

I saps que sóc dels que et trobo a faltar.

Gràcies per voler compartir aquella estona!

Una abraçada immensa!