De ...xit?
Jo no sóc politòleg, ni spin-doctor, ni res que tingui a veure amb política.
Tampoc estic afiliat a cap partit i/o sindicat. Bàsicament perquè quasi tots els "líders" (polítics, sindicals...) han fet d'un servei públic als ciutadans, un "modus vivendi" i una manera d'obtenir prebendes i beneficis. Que, quan els sents parlar, t'adones que, en general, això de "democràcia" els agafa lluny. Que es van perdre el capítol de "Barrio Sésamo" on en parlaven.
Sols s'han de escoltar les declaracions del molt demòcrata Pedro Sanchez, cap visible d'una partit que es diu "Socialista" i "Obrero", respecte a votar.
O com han tractat d'inconscient (per dir-ho finament) a en Cameron, líders preclars com Rajoy o Rivera.
Ens volen esclaus. En una barreja de "A brave new World" de Huxley i "1984" d'Orwell.
Però, algú s'ha posat a pensar que, si aquesta idea d'una Europa unida, s'hagués fet pensant en les persones i no en les empreses i els bancs, tal vegada no hi hauria BreXit? Ni LePen? ni els possibles NeXit, etc?
Ens hem acovardit. Adormit. Ens estan traient quasi tot: feina, estabilitat, futur... I no tenim els nassos d'aixecar-nos i "calar foc" a tota aquesta colla de malvats, per por a perdre les engrunes que ens van deixant.
Heu pensat en fer mai una llista amb tots aquest polítics i "periodistes" de tots els colors. Entitats i Governs que ens estan enfonsant en la misèria?
Som covards.
Tots mirem al voltant i tenim família, fills. I tots pensem que passaria si...
I així és com ens tenen agafats.
Demà aniré a votar? Si. I ja us dic que cap em fa el pes. Però si sé que no penso votar a cap "demòcrata de tota la vida". A cap d'aquest que parlen dient "el que ens ha costat la democràcia" quan, ni tan sols havien nascut al 1975.
Em costarà. No els crec. A cap d'allà i a molt poquets d'aquí.
Serà difícil...
Però una sorpresa tipus BreXit, que els fes caure els atributs per terra, estaria bé, no?
