dilluns, 17 de novembre de 2008

Pensaments Inconnexes - XLV -

D'anagrames, més concerts i alguna altra inconnexió habitual...

Heus aquí els anagrames que he aconseguit fer del nom de les meves cases:
De Un lloc per nosaltres
Un salt sec no rep llor
De Les cambres buides
Cames breus, dèbil

No he sigut capaç de treure res més, amb un cert sentit, i aprofitant totes les lletres.

......

Dissabte 8/11 19h. L'Auditori.

Classicisme. Un programa on "l'estrella" és Mozart i es "complementa" amb contemporanis.
Haydn va ser mestre de Beethoven i va escriure 104 simfonies.
Va viure la desaparició, progressiva, del clavecí i l'arribada del pianoforte.
La simfonia núm. 99 pertany a la sèrie de dotze que va estrenar a Londres, i està considerada com la joia d'aquest cicle.
El Concert per piano i orquestra en re major, és elegant i explora els recursos que li proporciona el nou instrument: el piano.

Joseph Martin Kraus. No el coneixia. Suec. Es veu que va ser conegut com el Mozart suec. L'Obertura, és música que va escriure per l'obra de Voltaire, Olympia.

Mozart. Simfonia núm. 38 en re major, "Praga". Una simfonia amb un cert esperit operístic. Fa pensar, en alguns pasatges, en Les noces de Fígaro, Don Giovanni i en l'atmosfera de La flauta màgica.

Els intèrprets.
Giovanni Antonini, director. Pel meu gust un cert "grandiloqüent" de gest. Però una direcció brillant.
Dejan Lazic, pianista. Brillant i apassionat.
OBC. Per mi, cada dia millors.

......

Dissabte 15/11 19h. L'Auditori.

Un programa genial, molt complet i encisador.

Robert Gerhard. Pedrelliana és, en realitat, el 3r. moviment d'una obra titulada Homenatge a Pedrell (Felip Pedrell). Música descriptiva d'un gran compositor català, nacionalitzat britànic, i poc conegut en general.

Camille Saint-Saëns. Concert per a piano i orquestra núm 2. Peça romàntica i plena de matisos i contrastos. Algú va escriure, sobre aquesta composició, que "Comença per Bach i s'acaba en Offenbach".

Johannes Brahms. Simfonia núm. 2 en re major. De Brahms s'ha dit que era el successor de Beethoven. De fet la seva primera simfonia es va conèixer com la desena de Beethoven.
Potser de les millors de les seves composicions.

Els intèrprets.
Victor Pablo Pérez, director. I un gran director. Fent que l'orquestra doni allò que ha de donar en cada moment.
Rafal Blechacz
, pianista. Un geni ple de sensibilitat... (no sabria que més dir)
OBC. Una gran interpretació de totes les peces.

....

Escric això per no tenir tants dies les cases, les cambres, buides.
Però hi han massa coses que em tenen "distret".

L'altre dia em va venir una passió per Paris. Per tornar a Paris. O a la Normandia.
Fugir. Desconnectar.

Tinc el Relat Conjunt a mitjes. Cada vegada que miro l'imatge sols penso en "El cielo sobre Berlín". Aleshores estripo el que he escrit i torno a començar.

Poder desapareixer una temporada. Sense deixar records ni enyorances. Sense temps. Sense el pas del temps.

O sense el pas d'un temps que ens marca els batecs i els moments.

Poder escriure tots els silencis. Totes les llàgrimes.
Dibuixar el so de les fulles que cauen.
Amagar-se a l'ombra de les primeres llums al bosc.

Somriure com la fragància de la molsa.


Segurament és estres...

5 comentaris:

Carme ha dit...

Somriure com la fragància de la molsa...

o trenar paraules en garlandes...

o dibuixar colors en l'aire que respires...

O...

DIUS: BRESCA, MEL, BES

i LES CAMBRES JA NO SÓN BUIDES.

Petonets, poeta.

XeXu ha dit...

Ostres, quantes coses. Ara jo tinc menys temps, però espero estabilitzar la meva situació i no perdre el meu ritme blogaire. Em vaig aficionar a fer anagrames aquests dies pels blogs. Si trobo una estona, provaré de fer-te'n algun, a veure què em surt.

Trini ha dit...

No pateixis xerraire estimat... Cada cosa té els seus temps i si no es pot arribar a tot arreu, doncs no s'hi arriba.
La cosa del stress pot ser o bé del temps, o bé de ves a saber què...!
Jo, avui, després de 15 dies d'ofec constant i fent tres anys que em prenc medicació, he anat d'urgèncias al CAP perquè ja no ho podia resistir més i m'han donat un poderós tranquilitzant que, per a res m'ha produït el son que la metgessa d'urgències m'ha augurat. Demà al vespre hi tornaré per veure a la de capçalera i mirar de saber què coi hem de fer.
O sigui que, prent-ho amb calma i si no et sents del tot bé, ves al metge.
Un petó molt gran.

Joana ha dit...

Estrtes??? No pas...Cuida't i regala't un bany de bombolles d'aquelles energètiques que rebifen!
Una abraçada desestressant... ;)

Joana ha dit...

revifen... ara sí!