diumenge, 5 d’abril de 2009

Pensaments inconnexes - LVIII -

D'Itàlia, França i altres cançons d'hivern...

Ahir em vaig fer amb dues joies. Particularment belles. Peculiarment tardorals o hivernals.

Parlo de les darreres obres d'en Paolo Conte i de Jane Birkin:


És difícil explicar-vos totes les onades de sentiments i sensacions que m'han envaït escoltant aquestes meravelles, tant semblants en el fons que no en la forma.

Un Conte quasi hermètic. De vegades veient Tom Waits a l'horitzó. Però sempre líric.
La dolcesa de la Birkin i la seva veu rogallosa.

I un sentiment que plana en tots dos. Com de final. Com l'hivern.

Escolteu-los de nit. Quan ja els sorolls han minvat. Quan sols ells i els seus músics us poden parlar a cau d'orella.

No penseu que són especialment intimistes. Però, per mi, perden amb la llum del sol.

Son tardorals.

I si podeu i us compreu els cd's, podreu veure els dibuixos d'en Conte i les fotos de petita de la Birkin.

Us els recomano a ulls clucs.

1 comentari:

Carme ha dit...

Tardorals o hivernals... que vas a contracorrent? m'has fet somriure ... potser això e s com allò d ela felicitat que s empre guarda una punteta de tristesa i la tristesa que sempre té una mica de felicitat. La primavera amb dos CD de tardor, per a no oblidar-la i per somiar-hi.

Una abraçada, Barbollaire, miraré d'escoltar-los, de nit, doncs... seguint els consells dels experts.