divendres, 10 d’abril de 2009

Pensaments inconnexes - LIX -

De primavera sense roses, heures ni altres plantes...

Aquest roser

i aquestes fulles

i la pluja

i el cargol
ha desaparegut en dos dies.

Residien al pati del veí. Un pati un xic feréstec des de que es va separar de la dona. Ell es va quedar amb la casa, el fill i una gossa.
Fa uns mesos va marxar amb la seva companya actual a viure a un altre lloc i va deixar la casa al seu fill i la novia d'aquest.

En dos dies, amb l'ajuda dels col·legues han desaparegut heures, llorers i, fins i tot els rosers que ja tenien alguna rosa primerenca i eren curulls de poncelles.

És curiós, però he sentit com un mal al dins i, ara, hi ha una buidor transparent i freda al pati.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs el xaval i els col·legues es podrien haver dedicat a alguna altra cosa. Almenys espero que et quedi algun altre racó on fer fotos tan fantàstiques.

Rita ha dit...

Quina llàstima doncs... :-(

Anna ha dit...

T'entenc molt bé, i no m'estranya que hagis sentit aquesta buidor. Quina pena, per què ho hauràn fet?
Petonets dolços.

julyetts ha dit...

Aquestes fotografies inunden els sentits. És com si em pugués submergir en les gotes de rosada... quina llàstima el que expliques en le relat. Com sempre, fas que ho puguem viure en pròpia pell amb cadascuna de les teves paraules.
Merci per compartir imatges, sentits i sentiments!

Molts petons.

Carme ha dit...

Quina llàstima! És bonic tenir un jardí a prop! Hi ha canvis que costen! Una abraçada.

Trini ha dit...

Ja ho veus, company..., no tothom es mira les coses de la mateixa manera...

menta fresca ha dit...

Hola,
Tant maques que són les cases de Sabadell amb els seus patis, oi?

- assumpta - ha dit...

Doncs encara bo que et pugui quedar aquest bonic record amb aquestes fotografies tan boniques.

Llàstima que hi hagi gent que no sàpigui apreciar les coses que encara que potser petites, són en realitat tant importants.
Bon cap de setmana.