Aquest roser
i aquestes fulles
i la pluja
i el cargol
ha desaparegut en dos dies.Residien al pati del veí. Un pati un xic feréstec des de que es va separar de la dona. Ell es va quedar amb la casa, el fill i una gossa.
Fa uns mesos va marxar amb la seva companya actual a viure a un altre lloc i va deixar la casa al seu fill i la novia d'aquest.
En dos dies, amb l'ajuda dels col·legues han desaparegut heures, llorers i, fins i tot els rosers que ja tenien alguna rosa primerenca i eren curulls de poncelles.
És curiós, però he sentit com un mal al dins i, ara, hi ha una buidor transparent i freda al pati.
Doncs el xaval i els col·legues es podrien haver dedicat a alguna altra cosa. Almenys espero que et quedi algun altre racó on fer fotos tan fantàstiques.
ResponEliminaQuina llàstima doncs... :-(
ResponEliminaT'entenc molt bé, i no m'estranya que hagis sentit aquesta buidor. Quina pena, per què ho hauràn fet?
ResponEliminaPetonets dolços.
Aquestes fotografies inunden els sentits. És com si em pugués submergir en les gotes de rosada... quina llàstima el que expliques en le relat. Com sempre, fas que ho puguem viure en pròpia pell amb cadascuna de les teves paraules.
ResponEliminaMerci per compartir imatges, sentits i sentiments!
Molts petons.
Quina llàstima! És bonic tenir un jardí a prop! Hi ha canvis que costen! Una abraçada.
ResponEliminaJa ho veus, company..., no tothom es mira les coses de la mateixa manera...
ResponEliminaHola,
ResponEliminaTant maques que són les cases de Sabadell amb els seus patis, oi?
Doncs encara bo que et pugui quedar aquest bonic record amb aquestes fotografies tan boniques.
ResponEliminaLlàstima que hi hagi gent que no sàpigui apreciar les coses que encara que potser petites, són en realitat tant importants.
Bon cap de setmana.