diumenge, 31 de maig de 2009

Pensaments inconnexes - LXI -

De novenes, zen, arrugues i cases de cors trencats

"O Freunde, nicht diese Töne!
Sondern lasst uns angenehmere
anstimmen, und freudenvollere"
Friedrich von Schiller

Així comença la part coral de la Novena Simfonia de Beethoven.
Hem anat aquest matí i se'm fa difícil fer-vos una crònica.
He sentit comentaris que ha sigut una versió massa romàntica. Que la Novena ha de ser més forta...

Jo l'he trobada zen.

M'agrada Eiji Oue com director. Més que dirigir l'orquestra, interpreta la partitura com la resta dels músics.
Marca els temps, dona entrades amb una mirada, abraça, acarona, somriu, frueix... i la música flueix tendra i dolçament.
I, els que encara són la seva orquestra, respon. No espereu trobar la freda perfecció germànica dels enregistraments més coneguts.
Avui ha hagut passió, sentiment, estimació, ganes de donar-se (segurament és un dels seus darrers concerts)...

I l'Orfeó Català ha estat immens!! Amb una força (no de potencia, si no d'interpretació) admirable. Crec que mai l'havia escoltat així.

Alguna cosa màgica ha tingut el concert perquè hem sigut molts els que, dempeus i aplaudint, teníem llàgrimes als ulls.

Segurament al web de Catalunya Música en algun moment o altre es podrà trobar el podcast.

Ah! A la tercera sortida a saludar (ben bé ho ha fet, amb els solistes, unes 6 vegades) ha substituït l'esmòquing blanc per la samarreta del Barça. Amb el 10 de Messi a l'esquena i una bufanda, fent-la voleiar.

I d'esquena al públic, senyalava la senyera que porta al coll la samarreta.

Crec que Oue, ens estima i s'ha sentit estimat aquí. Tant de bó torni aviat.

---------
Desprès del concert al Salò del Cómic.
Força més trist que d'altres anys. La crisi?

Sigui com sigui he trobat una petita joia que no et deixa indiferent.

Podria semblar que parla del Alzheimer.

Parla de com ens fem grans. De la vellesa.
Al començament hi ha una cita:
"El núvol no desapareix, es converteix en pluja" -Buda-

Impressionant. Tendra. Dura.

Us ho recomano.

---------

Fa unes setmanes vaig anar al TNC a veure "La casa dels cors trencats".

No ens enganyem: 3 actes, 195 minuts (60+10+70+20+35).
El segon acte, més plé de monòlegs es fa un xic dur. I sort que l'obra comença a les 20:00h com tota la programació d'aquest temporada.

Però és una obra molt i molt bona.
Pep Cruz, Carme Elías, Abel Folk, Artur Trias, Pep Anton Muñoz, Carles Sala, Santi Ricart, Anna Ycobalzeta i Carme Fortuny controlen una obra que aparentment parlant de com impedir un casament, en realitat parla d'esser humans.
D'estimar o ser estimat.
De trobar sentit a la vida.

Ple de frases brillants. D'idees genials.

George Bernard Shaw, crec, és l'unic escriptor que ha guanyat el Premi Nobel i un Oscar. Aquest per la adaptació de Pigmalió com ha guió cinematogràfic.

Una obra molt recomanable.
---------
Ah!
Joan Maragall va interpretar, així, els versos d'Schiller:
"Germans: a fora tristeses! Altres
cants més joiosos entonats ara sien,
de joia ressonant"

9 comentaris:

Carme ha dit...

He de reconèixer que em fa molta més enveja aquesta novena que has escoltat i la Casa dels cors trencats, que el saló del còmic... ja el vaig "patir" prou quan el meu fill era petit i no podia anar-hi sol. Estava al dia i empolladíssima de còmics... ara ja no!

barbollaire ha dit...

D'acord, d'acord... a mi també em feia mandra el Saló...

Però si pots, no deixis perdre l'oportunitat de llegir el còmic. És boníssim!!
Petonet
:¬)*

Joana ha dit...

Quines passejades Barbollaire.Et seuiria a tot arreu. :)
Saps? vaig anar a veure la Madama Buterflay al cinema (alta definicó) K4? via satèl.lit retransmès en directe des el teatre de Venècia el dia que jugava el barça. Em vaig perdre mitja part però vaig disfrutar molt!
Molts records!!!

zel ha dit...

Jo buscaré les arrugues, que ja tenim una edat...i més si tu ens el recomanes!

Marina ha dit...

Em va agradar molt aquesta obra!

I si, al Saló hi havia molts menys stands que altres anys... una pena.

GAIA ha dit...

Bona nit barbollaire!
Per dir-te que hem publicat un rellotge teu al blog Tictac

Per un altre banda, també m'agradaria que passessis pel blog de Gaia per explicar-me la història que s'amaga darrera del nom del teu blog.
Gràcies
Salut

Marta Rieradevallink ha dit...

La diferència entre un director d'orquestra i un geni dirigint una orquestra és aquesta, l'emprenta que el segon deixa en la seva direcció.

Marta Rieradevallink ha dit...

Salutacions primer de tot. Em dic Marta i us voldria convidar a entrar al meu blog reflexionshumanes.blogspot.com. Us hi espero!
Gràcies.

TICTAC ha dit...

T'hem publicat el rellotge del Moll dels Pescadors. Per cert, la foto molt bona.