18-11-2009. Teatre Nacional de Catalunya.
20:15. Apareix Joan Ollé a l'escenari. Fa una breu presentació. Remarcant que és l'assaig general.
Parla d'un Espriu "oblidat" en aquest moments. O, si més no, arraconat.
Una obra sobre textos, no teatrals, d'Espriu.
Com mostra l'imatge del programa de mà, un muntatge de tardor, amb un repartiment de luxe:
(Tothom Parla / Silvia Pérez Cruz - Las Migas)
Aquí us he deixat una mostra de la veu d'aquesta dona.
És una obra densa. Brillant. Formosa. Que no et deixa indiferent.
1h 45 minuts on passegem per Sinera escoltant la veu de Salom.
Si coneixeu l'obra d'Espriu us la recomano a ulls clucs. Si no és així us pot sobtar o, fins i tot decebre o avorrir.
Dues persones van marxar a mitja representació.
La resta va aplaudir entusiamada.
Ah! Si us agrada el Jazz, escolteu Brad Meldhau o Jacky Terrasson. Pianistes.
Cap dels dos son nouvinguts.
I fan de bon escoltar els capvespres i les nits de Tardor.
Com a espectadora, sempre em sap greu que algú marxi a mitja representació, en un espectacle. Jo mai ho he fet. Crec que em tallaria molt. A més considero que és una falta de respecte per qui representa, agradi o no. I abans d'anar a veure qualsevol cosa, el millor és informar-se.
ResponEliminaUn petó, xerraire. :)
Quin gran escriptor Salvador Espriu!
ResponEliminaSón vetllades d'aquelles que passen tan i tan bé...
ResponEliminaDimecres vaig anar a escolatr la Ute lemper, amb en Mario Gas recitant poemes de Bukowski i la nit va ser diferent :)
una abraçada amic-poeta!
Hola barbollaire,
ResponEliminaIncondicional espriuenc com sóc , vaig veure l' obra a Girona a l'estrena en una escapada, i em va emocionar molt, moltíssim, i es cert , que per als no espriuencs, pot semblar una mica dura, però si hi entres, ho es tot !