dimarts, 30 de març de 2010

Pensaments inconnexes - LXXV - (...Et vaig veure al cafè...)



Et vaig veure al cafè. Aquell cafè nou, de parets blaves, adossat al mercat que hi ha a la plaça. Portaves la càmera nova i la il·lusió als ulls. Era d’hora. Esmorzaves per agafar forces. Seria un matí de caminades lentes, recorreguts llargs i mirades intenses.
Et vaig imaginar com en un matí de Reis. La joguina desitjada a les mans.

Algú va obrir la porta. Aleshores et vas adonar que jo era fora. Somrient-me, vas buidar el got. Just quan et feia una foto.

Quan sortires del cafè de parets blaves, com els teus ulls, el dia s’il·luminà, còmplice.




Aportació al projecte literari col·lectiu lletrAtura del blog Ad'Art  amb un relat amb 100 paraules.

5 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Molt bon relat! molt bon relat...un relat blau també...ara, la nit , també còmplice, somriu a la lluna llegint els teus cent mots

Estonetes ha dit...

Tot blau...molt bonic.

Joana ha dit...

Quin gust llegir-te!

XeXu ha dit...

Un relat molt maco, i molt aconseguit per les restriccions que hi ha!

Ada ha dit...

Qué bonic!!! M'encanta.