diumenge, 4 d’abril de 2010

Pensaments inconnexes - LXXVI -

De llocs d'infantesa i joventut i records...
Des del mirador - Tibidabo -

Avui, aquest matí, teníem ganes de caminar una estona. Ens hem apropat al abaixador de Vallvidrera i, des de l'àrea de Sta. Maria de Vallvidrera hem agafat el camí de la Budallera.

Tota Collserola està força "trinxada" degut a les nevades, hi han molts arbres caiguts i tallats. Però els camins són nets.

Total pujant i pujant ens hem arribat fins el Tibidabo.
I quina ha sigut la sorpresa al veure que, l'accés al Parc, és de franc. De nou de franc!

Hi havia força gent a les taquilles per comprar la polsera que dona accés a les atraccions. Però també força passejant.

I, aleshores, la ment traïdora, m'ha portat un munt de records.

Tramvia, funicular, passeig pel Parc, pujar a alguna atracció (ja no hi és l'antiga muntanya russa), de la mà dels pares.

Molts anys després recordo una tarde-vespre del 81. Per la megafonia sonava, sense parar, el que diria va ser l'únic èxit d'un grup de Nova Zelanda anomenat Mi-Sex: "Computer Game".
Mentre tant, asseguts en una taula i fent-la petar de moltes coses, veiem els llums de la ciutat (ho recordes, Fanalet?)

Tornar a passar per davant del centre emissor de EAJ-1 i tots aquells camins que, malgrat tot, conserven aquell aire una mica passat de moda o potser, simplement, més humà, més senzill, ho he considerat un luxe.

El Parc s'ha anat omplint de famílies carregades amb motxilles, neveres i canalla... Com sempre.

I, aleshores, hem tornat. Fruint de les remors d'un bosc un xic malmès, però força tranquil i poc transitat avui.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

No sé per què aquest escrit m'ha fet pensar en un llibre de Ruiz Zafón...

Ada ha dit...

Un passeig d'allò més agradable! Bones vistes!

Carme ha dit...

Una caminada ben maca... que hem fet unes quantes vegades... no hi ha com tenir-ho a prop!

I quí no té records del Tibidabo? Sempore ha estat un lloc especial i màgic pels nens i no tant nens de Barcelona.

Paraula de comprovació "pressess"

fanal blau ha dit...

Ei...acabo d'arribar tot just fa un parell d'horetes. Quan he començat a llegir, m'ha vingut al cap, abans no acabés de llegir-te. La meva mala memòria té calaixos preservats de l'oblit i més quan són moments amb la teva companyia. Collins, nano, fins i tot m'has fet emocionar!!! Clar que ja saps que em costa ben poc!
Una estimadeta...

barbollaire ha dit...

XeXu jo ho sé... per la paraula Tibidabo...
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDD!!!


Ada I tant que eren bones!! Bé un xic emboirades, no com dissabte que havien de ser genials!
Petonet ;¬)*

Carme oi que té alguna cosa màgica, propera?

Un petonet dolç i gens apressat, nina
:¬)*

fanal parlàvem de tu i de mi. D'abandons, estranyeses, llunyanies que semblaven sobtades.
Jo, no feia gaire que havia tornat de la mili.
Crec que, fins i tot, va ser e dia que et vaig ensenyar aquella llibreta de tapes grogues (crec recordar),què, encara conserves?
Amb aquell dibuix, magnific, de la lluna dins un cove.
Jo diria que anava amb aquella bossa de costat ("macuto") caqui...

Vaig molt errat?

Petonet dolç :¬)*