Pensaments inconnexes - LXXXI -

De fotos, de música...

II Concurs de Fotografia.  Fins el 7 de Juliol!!!

"Déjà té la mà too much strong dona" Barbollaire dixit

Encara no has enviat res?

___________________________________________________

Ahir vespre concert de Jorge Drexler a l'Auditori i dintre del 21 Festival de Guitarra. Presentava el seu disc "Amar la Trama".

Ple a vessar d'un públic entregat. I és que, els tres cops que l'he vist en viu, no m'ha decebut mai. Té empatia amb el públic. I això els músics ho noten i frueixen tocant.

Va aparèixer acompanyat d'un grup format per una secció de vent  (Saxo tenor, trompeta i trombó), bateria-percussionista, baix, percussionista (cajón, marimba, bombo, veus)-guitarra i un multi-instrumentista (teclat, dulcimer, marimba, glokenspiel, caixa, efectes i pre-gravats,  theremin, baix, steel,...).

L'ovació sols sortir als escenari els va deixar descol·locats.No s'ho esperaven.

Però anem a pams. Abans va haver una telonera.  "La Shica". Cantant i ballant coples. Folklorica. Amb gràcia i art. Acompanyada d'un guitarrista, un percussionista al cajón i un reproductor de CD's. Va al.lucinar quan l'Auditori li va fer els coros a la "Bien Pagá".

I després en Drexler. Un so compacte. Fent versions de les seves cançons amb nous arranjaments, ritmes... I l'Auditori cantant.

Ell deixant-se portar i fruint. Cantant cançons (sembla) fora de la track-list oficial. I podria ser cert, perquè d'algunes no recordava tota la lletra.

Deixa als seus músics esperant els acords d'entrada a un tema, mentre ell arrenca amb una cançó en català.

Parla amb el públic. comenta que és una nit màgica. Amb sorpreses. Els tècnics preparen un micro mentre explica que va escriure una cançó pensant en una veu de dona molt especifica.

El tema: "Toque de queda". I presenta i apareix a l'escenari Leonor Watling, veu de Marlango i companya d'en Drexler.

I a partir d'aquí tot va ser una festa. Dos bisos. I la gent dempeus, sense marxar.

Fa sortir un grup de camdombe uruguaià (no confondre amb camdomblé). Percussió en esta pur.

I per acabar tots a l'escenari canten "Volando voy" de Kiko Veneno. La Shica cantant i ballant, Watling fent cors i a la marimba.

El concert havia començat a les 21:00h.

Trepitjàvem el carrer a 1/4 d'1 de la matinada... 3 hores, que van passar, volant.

Ah! i com que per ahir estava tot venut, avui repeteix concert.

Pensaments inconnexes - LXXX -

D'una tarda de somriures, sol, fotos... i càmera nova...

És una forma com un altre de relaxar-se...

Fer festa una tarda. Quedar. Sortir a passejar per Barcelona. Fer fotos.

Si tens la sort que, a més a més, és Corpus, ja tens clar on aniran a petar les teves (meves, nostres...) passes.

(Palau del Lloctinent - BCN)

De primer, una volta ràpida pels llocs. Aprofitant la tranquil·litat de l'hora de dinar per fer les fotos a les fonts.

(Casa de l'Ardiaca - BCN)

Més tard, ser afortunat i trobar-me envoltat de somriures i ganes de passar una bona estona.

(Tete, Imma, Fanal Blau - Claustre de la Catedral)

Gràcies, noies, per una tarda tant fantàstica!
Ho hem de repetir!

________________________________

Com ja sabeu, perquè ho va explicar aquí Fanal Blau, al maig vaig fer anys:

Els meus germans, coneixedors de la meva passió per la fotografia, van decidir regalar-me una càmera petita que pogués portar a totes bandes.

I es van decidir per una de darrera tecnologia!

Exactament, aquesta:

Una canya!! No pesa, parla...

Però alguna cosa no he acabat de llegir bé del manual, perquè cada vegada que faig una foto em surt això:

No sé. Potser hauré de demanar el tiquet i anar a la casa que m'expliquin ben bé que em passa. si és un problema dels ISO, la velocitat, el diafragma o el balanç de blancs....

Un cop més gràcies! Sou una canya! (i les fotos estan moooooooooooooooooolt bé)

(Ah! el de la foto de la samarreta també sóc jo!)