dijous, 23 de desembre de 2010

Pensaments inconnexes - LXXXIX -

De ignomínies, enveges, estultícies, incultura i altres incomprensions...


Vivim obligats, incrustats, entre uns veïns que entenen millor la violència que la intel·ligència.

On el pes de tres és superior al de milers.
On el nivell cultural el donen les cadenes privades de televisió.
On una dona, curta d'estudis, es la princesa del poble i heroïna nacional...
On està millor vist escarnir que raonar...

La meva avia paterna va néixer al barri de Triana.
El meu avi patern a Linares.
La meva família per part de mare venen de Ripoll i rodalies.

Ens han declarat una guerra injusta, mesquina i oportunista.
Si despistem al país amb el problema català, la gent estarà distreta dels realment importants.

Vergonya...

5 comentaris:

elur ha dit...

I després de les eleccions, és clar. Primer calia fer fora del govern als d'esquerres i al PSC que no sap on navega i havia plantat tímidament una mica de cara a Madrid... no anem gens bé, no.

'Cal ésser l'etern insurgent' va dir Joan Salvat-Papasseït.

Un cop d'estat, una guerra... el cas és que no respecten la democràcia. Espero que Europa hi pugui dir alguna cosa, tot i que els qui haurien d'haver-ho fet ahir van dir que no passava res... botiflers!
http://www.vilaweb.cat/editorial/3827926/aixo-cop-destat.pdf

elur ha dit...

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Carme ha dit...

Doncs VISCA CATALUNYA LLIURE!

XeXu ha dit...

I l'enemic el tenim dins de casa més del que ens pensem. Qui ha demanat al tribunal suprem que es revisi això de la immersió lingüística? Em sembla que gent d'aquí mateix. Així com volem un país de veritat, si entre nosaltres hi ha autèntics traïdors?

Eva ha dit...

Bon any Miquel Àngel.
Que tinguis, sort, salut i amor.
Ens llegim dolcet.