Pensaments inconnexes - LXXXVIII - (editat)

I dissabte va ser la nit...

(La foto NO és meva, sinó del fotògraf oficial i del qual no sé el nom, però que diria que portava una Canon 5D MarkII. 

Per tant el copyright és seu. La foto està agafada del web de la RCOC)

Aquí podreu sentir un fragment

Pel que em va explicar, no van tenir temps de fer cap assaig general.

Ahir vespre doncs, sobre l'escenari i davant el públic, va ser el primer cop que tocaven tota l'opera (sense els recitatius, sols les àries), tots junts, i d'una tacada.

Si algú ho va poder sentir per Catalunya Música crec que pot coincidir amb mi: Va sonar fantàsticament bé.

Unes veus impressionants: 4 sopranos i 2 tenors d'un gran nivell tècnic i amb molt de color. I, sense ser un expert ni un entès, diria que amb colors diferents.
Especialment les sopranos: coreana, búlgara, danesa i italiana.

Podeu trobar "tubes" (crec) de tots. I ja veureu el que vull dir.

I si a algú li espanta l'adjectiu barroc, us puc ben assegurar que és una música fàcil d'escoltar. Molt agraïda.

Tampoc us enganyaré. Tota l'òpera són 3 hores. Com un Wagner. I la part "més durà" són els recitatius amb el continuu.

Però, independentment de "l'amor i orgull de pare", va ser una vetllada preciosa.
Amb una gran música.
Amb una interpretació que va encisar als assistents. I el públic es va avocar amb els musics i cantants, d'una manera que els va sorprendre i emocionar.

Ah! I sense nervis...