dilluns, 23 de maig de 2011

Pensaments inconnexes - XCIX -

De va ser bonic mentre va durar o la indignació no serveix per res quan no hi ha unitat... o feia massa bon dia... o ni, ni...

La política, els polítics professionals, han tornat a guanyar. Ja ho va cantar aquell: "La vida sigue igual" .

Quina era la #spanishrevolution? O, potser, realment era aquesta?

I a casa? El "vot de càstig" on ha estat?

Ja no hi ha lloc per l'esperança. Calcem-nos. Vindran per nosaltres...

Don't dream. It's Over



Don't Dream, Its Over
(Crowded House, Neil Finn - Disc: Crowded House)

There is freedom within, there is freedom without
Try to catch the deluge in a paper cup
There's a battle ahead, many battles are lost
But you'll never see the end of the road
While you're traveling with me

Hey now, hey now
Don't dream it's over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
We know they won't win

Now I'm towing my car, there's a hole in the roof
My possessions are causing me suspicion but there's no proof
In the paper today tales of war and of waste
But you turn right over to the T.V. page

Now I'm walking again to the beat of a drum
And I'm counting the steps to the door of your heart
Only shadows ahead barely clearing the roof
Get to know the feeling of liberation and relief

Hey now, hey now
Don't dream it's over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
Don't ever let them win

6 comentaris:

XeXu ha dit...

No ha estat cap sorpresa. Un país en el que la dreta està tan arrelada, i on, naturalment, només protesten els d'esquerres, castigar els que votaries sense anar-hi, només afavoreix els rics i els poderosos, o els descerebrats que s'ho creuen tot. La majoria de coses qeu fem afavoreixen els polítics. És la trista realitat. Fins que no ens alcem realment com a poble, agafem a tota aquesta patuleia i els posem a la presó (a Islàndia ho van fer), no anirem enlloc. Això és una revolució. Acampar a Plaça Catalunya no ens servirà de res.

Carme ha dit...

Mentre els indignats i els descontents es dediquin a no votar, a votar en blanc, a abstenir-se... sempre serà igual. Els "contents" voten sempre. No ens podem permetre no anar a votar. Mai, per més indignats que estem, és que jo no veig altre camí que les urnes.

El vot de càstig si que ha estat, càstig pel PSC (que s'ho han guanyat a pols) i càstig per ERC (que igualment), aquests han desaparegut de molts llocs i per bé que crec que mereixen el càstig, penso que el país ha perdut representació independentista i això va malament. La CUP ha pujat, però no suficient per compensar.

Carme ha dit...

Ara, el que realment és trist, és que la quantitat de gent que vota PP, també són gent del carrer, també són "poble" ni més ni menys "poble" que els indignats de la Plaça Catalunya. Potser deuen ser més rics, però també n'hi ha que no. I està clar que són molts més, o sigui que tenim mala peça al teler.

I ells, els polítics i els partits no escolten mai, cadascun segueix amb el seu discurs, el mateix... Clavat! i s'apropien del que sigui si els convé... a mi... és que això de la política em supera tant!

Barbollaire ha dit...

XeXu no només hauria de protestar les esquerres... O si més no, no totes les esquerres...

Hauria de protestar qualsevol persona amb sentit comú. Amb vergonya. Amb sentit real de justícia.

El PSOE protesta?. Bah! El PSC no existeix. És va morir amb en Joan Raventos, i molt possiblement, Ernest Lluch.

Tu creus que en Manuel Bustos o en Montilla representen gent d'esquerre o al PSC?

Carme La CUP estava que no s'ho creia de com han pujat!!
Felicitar a la gent de Figueres i Girona com exemple de ciutats importants on la CUP té representants.

La resta de "independentistes" professionals, com va dir un dels seus candidats: "Que n'aprenguin!"

Queda demostrat un cop més que continua sent més important el poder i la persona que el tindrà que la idea, el país, les persones...

Servidors públics??? ja!

Clidice ha dit...

No ha passat res que no ens mereixem tots plegats, sobretot per haver abandonat la formació en esperit crític amb la idea de mantenir controlada la població. Ara, això ho ha aprofitat la dreta més carpetovetònica. El pèndol ha fet el seu camí, ara, potser, la regeneració vindrà si us plau per força. Espero, vaja.

Barbollaire ha dit...

Clídice esperem que així sigui. I que aquesta regeneració no sigui, simplement, un moviment pendular, sinó que impliqui una autèntica revisió de formes, fites i actuacions...

La dreta ja ens té acostumats que, en els moments decisius, saben fer pinya i anar tots a l'hora.

El problema de l'esquerre, és que sempre són "les esquerres": I hi han espanyolistes centralistes i, també, carpetovetòniques, les "autèntiques", les independentistes, les...

com diu Carme, en aquest moments tenim mala peça al teler...

esperem poder recordar-ho, algun dia, entre somriures...

(gràcies per passar)