De publicitat (no electoral) i altres amors de pare (o orgull de pare Mode On)
Els equips de futbol del meu fill petit (és porter titular de l'equip aleví escolar i segon porter a l'aleví federat) s'han proclamat, a falta d'una jornada, campions de les seves respectives lligues. I imbatuts... (oeeee, oeee, oeee, oe, oe...!)
El mitjà marxa de "bolo" amb la Reial Companyia d'Òpera de Cambra a A Corunya la setmana vinent.
I avui:
Concert Grup de Percussió
20 de maig a les 19h
Espai: Auditori del Conservatori
Entrada Gratuïta
CONSERVATORI DEL LICEU
(C/Nou de la rambla, 88 BCN)
Programa:
Omphalo N. Westlake
Stubernic M. Ford
Music of pieces of wood S. Reich
Millenium Bug G. Sollima
Toccata C.Chávez
Gainsboroug T. Gauger
Intèrprets:
Eric J. Ferrer
Daniel Guisado
Paula Martínez
Ester Mas
Maximiliano Nathan
Miquel Vich
Ja em perdonareu per un post tant banal i d'autocomplaença. Però de tant en tant, i tal i com està el pati...
De banal res. L'autocomplaença també està bé. I ara vinc jo a tirar-te floretes...;)
ResponEliminaPetó, estimat!
L’orgull de pare (i el de mare, òbviament) mai és banal, apreciat Barbo.
ResponEliminaI és dels pocs orgulls que són, a més més, molt sans.
És fantàstic, barbo, i cada cop més fantàstic pels temps que corren.
ResponEliminaCom diu l'Òscar és molt sa, pels pares i les mares i pels fills.
Enhorabona i un petonàs!
felicidades, me hubiese gustado mucho poder estar para ver al Miquel, pero en estos momentos tambien hacemos de padres. muchos besos os quiero
ResponEliminaben important i no pas banal....enhorabona! i a lluir!
ResponEliminadigues que sí home!
ResponEliminaque aquestes coses s'han d'esbombar als quatre vents!
petó de diumenge!