De un altre cop aquí, ara...
El Barça ha tornat a empatar. Però a tu mai t'ha agradat el futbol. Tal vegada ara t'agradaria més.
S'ha convertit en l'excusa per trobar-nos. I passar una estona junts i riure. O, simplement de ser-hi i fruir, encara que no badi boca (o no gaire...)
Avui m'he despertat amb l'olor d'una d'aquelles coques. Sabia que era impossible, però el meu cervell no ha sigut capaç d'allunyar aquesta flaire.
Encara hi ha dies que penso que us he de trucar. Que fa molt que no sé de vosaltres. Que no sento la vostra veu.
Quina poca-soltada, oi?
I ja són tres anys.
Tres sense que em renyis.
O que em facis un petó.
Tres sense abraçar-te.
Sols voldria que això no fos malaltís.
Però tampoc voldria oblidar-ho.
No massa fàcilment, si més no.
Però com es pot oblidar algú que s'estima?
Una abraçada infinita per tu i el pare.
Una bossa plena de petons dolcíssims, mare.
De part de tots.
Us estimem.
ei! m'has fet plorar!
ResponEliminaLi hauria acabat per agradar el futbol només pel goig de veure-us reunits.
ResponEliminaL'olor de la coca i el pensament de trucar-los, no són pas cap poca-soltada, t'ho ben asseguro, que de ser-ho...jo també seria ben poca-solta (i amb això no me n'hi sento gens ni mica).
Saps que jo, d'aquí a no res, en farà vint anys de l'absència, però continúo sentint la presència i enyorant-los.
Mai s'oblida a qui s'estima.
Un petó per la Mercè. Un petó ben dolç que t'acompanyi. Acompanyeu-vos sempre.
No, no ho hem d'oblidar pas. Potser seria malaltís que féssim com si res, com si no els estiméssim encara.
ResponEliminaSegur que estaria contenta quan hi hagués futbol... si us tenia a tots.
Una abraçada ben llarga.
Una abraçada forta per a tu, encara que no sigui el mateix que imaginar una de seva...
ResponEliminaque razon tienes,este dia no se nos puede pasar,Estaria tan contenta de vernos a todos gritar delante de una pantalla por el Barça.Que cosas como nos cambia la vida.
ResponEliminaTe quiero besos
un petó dolç nino!
ResponEliminakika carai... no era pas la meva intenció...
ResponEliminapetonet dolç ;¬)
fanal blau gràcies per ser-hi... com sempre
Petó dolcíssim :¬)*
Carme gràcies per venir, per les teves paraules
Petonets dolços, nina :¬)***
XeXu una abraçada company, llarga. Gràcies
;¬)
Puri ja saps que jo també t'estimo.
Petonets sense fi :¬)*
mar i en el teu cas ... no podria ser saladet també (el petó, ;¬P)
moltes, moltes gràcies nina estimada
petonets dolços, uixx no que ets a Zarautz, espera, espera...
gozokiak musuak (crec...)
Ah i records a l'Arguiñano
(no puc deixar de ser gamberru...)
Tinc un nus a la gola.
ResponEliminaEm sap greu.
Petons.
El temps...
ResponEliminasempre els tindrem en present.
Una abraçada per tots!
bona nit amic-poeta :)))
Ara entraré a l'altra casa...