De què podíem esperar i altres inconnexions...
Ja ho va dir el mestre Espriu:
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. "
Salvador Espriu - Assaig de càntic en el temple.
Els socialistes no mereixien guanyar. Ens han portat a la misèria. El PP no ens traurà pas. No a tots. Ja veurem a qui...
Sé, estic convençut, que no tots els polítics son iguals. Però els "top", aquells que més es deixen veure, des de fa molt de temps em fan pensar en això:
Alea jacta est...
No, no ens en trauran pas... i menys des d'aquí, aquest petit país nostre.
ResponEliminaPer més que fos esperat mai no deixa de ser decebedor, que la gent voti com vota, que tingui tan poca memòria, que es deixi enganyar un cop més.
De tota manera t'envio una abraçada, Barbo. Al menys això que no ens falti.
Ens falta memòria, com diu la Carme. Ja sé que ningú ens traurà de tot aquest percal però si treballessin més i millor potser no ofegarien als de sempre.
ResponEliminaUna abraçada poeta...sort en tenim de gent com tu !
Si les coses van així des de tan antic, no podem tenir ja esperances de canviar-les... riem amb la tira còmica per no plorar...
ResponEliminaTenia por pel futur, ara el meu malson ja és una realitat.
ResponEliminaEspero que només duri 4 anys i no vuit com l'ultima vegada. Tinc la sensació d'estar vivint en l'Edat Mitjana.
Almenys podem exercir el nostre dret democràtic, ho sé, però estic una mica desanimada.El resultat no és del meu gust.No més demano que no ho empitjori més.