divendres, 30 de desembre de 2011

Pensaments inconnexes - CVIII -

De s'acaba l'any i...

ha sigut fotut...

Tots aquells que ens fan la vida encara una mica més difícil, ens auguren que, el vinent, més val que no ens agafi amb els pixats al ventre...

Doncs sabeu què?

Potser influenciat per la reposició de Bola de Drac Zkai, em vesteixo d'otaku (おたく), obro les finestres i les portes, em pujo el coll de la trenca, i surto a trobar somriures amb l'esperança de l'esperança.

Malgrat tot estigui com està, si no resistim, ho haurem perdut tot...
I no seria cosa de donar encara més alegries a reis i famílies, pseudo-polítics, usurers (mmmm! ah no, que ara es diuen banquers... que la usura em sembla està penada per llei...), esportistes-guapus-rics-que-no-intel.ligents, "intel·lectuals", i altres pobres d'esperit, que no veuen més enllà dels extrems dels bitllets de 500€.

Doncs això, per tots nosaltres, no ells, alguna cosa per saltar, ballar, somriure...
(ah! i en versió karaoke...!!)



Ho reconec sense cap mena de vergonya... M'encanta la vitalitat de moltes de les composicions d'aquesta noia. Ni que sigui perquè son els jingles de sèries de dibuixos...

No us desitjaré el millor. Digueu-me somniatruites...

Simplement que trobem un motiu per somriure cada dia...

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Què us ha donat avui a tots amb penjar vídeos!! Que no els puc veure des de la feina... ains. Però bé, que m'afegeixo al teu cant, que de gent que fa la murga n'hi ha molta, però per tots nosaltres, la gent normal, la gent que sobrevivim, que el 2012 ens porti bones coses. No de les grans, que d'aquestes sembla que ens priven 'els de dalt'. Sinó de les petites. De les importants, vaja.

Carme ha dit...

El trobarem, un motiu per somriure cada dia, no en dubtis pas!!!

Tots els somriures també per a tu, barbo!

Jo tampoc puc mirar el vídeo ara... ja tornaré.

òscar ha dit...

Tenir un motiu per somriure, tots i cadascun dels dies del 2012, ja seria prou premi, Barbo.

L'horitzó no pinta gens bé. Molt de blanc-i-negre i poca fila que agafem els Caran d'Ache per posar-hi colors ben llampants, la veritat, però la voluntad, l'actitud de fer-ho, l'hem de tenir. Sempre!

Per un 2012 farcit de somriures!!! :)

Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!

mar ha dit...

gràcies!
crec que sí, que sabrem trobar motius per somriure durant tots els instants del 2012... som així de xulos!

petons poeta!

(això del karaoke... no sé jo si... però riure, cantar, saltar i ballar... això sí que ho farem!)