dimarts, 17 de gener de 2012

Pensaments inconnexes - CIX -

De Relats Conjunts Chop Suey. 50 relats

Chop Suey, Edward Hopper, 1929
- Va, noia, explica, explica... Què hi ha de nou a ciutat?
- No pinten gaire bons temps... El meu Heigwood està pensant en retirar quasi tot el que té invertit en Borsa...
Les noticies que arriben d’Europa no li fan, gens ni mica, el pes i té por que puguin repercutir, negativament, en les rendes que obté.
Pensa que més val tenir-ho a casa, i que, quan tornin temps millors, ho tornarà a invertir.
M’ha dit que no m’he de preocupar per res. Que, ara per ara, no passarem cap mena de necessitat.
- Vols dir, Gladys, que no és pessimista de mena? Sempre amb aquesta preocupació, per tot... De vegades avorreix una mica...
- Si, potser si... Però és tant adorable...
- I ahir vespre, veu anar al combat?
- Si, noia... aquest espanyol, Uzcudun ... Com va repassar a en Christner. I que lleig que és...!
- Si... exòtic. Com tots el mexicans...
- Espanyol, Hattie, e-s-p-a-n-y-o-l...!
- Mmmmmmmhhh.... Tant se val, vingui d’allà on vingui, no és americà...
- Hattie estimada... Quin dia posaràs seny?
- Has llegit les noticies de Chicago? Quina cosa més esgarrifosa...!!!!
- Si!. No sé fins on arribarem...! I el dia de Sant Valentí..!
- Aquests gàngsters no tenen cap mena de respecte per res... En Carlton volia anar per uns negocis i li he prohibit de forma taxativa...! Encara es trobaria enmig d’un d’aquells saraus...
- Si, si... aquest país cada dia està més revolucionat... Massa immigrants que es creuen els amos... El govern hauria de tenir més mà dura..
- Mmmmhhh... eh...? Si, si... I, aquest any, penseu anar de viatge a l’estranger?
- En Heigwood havia pensat anar a Espanya. Ja hauràs llegit que hi ha l’exposició Universal que fan a una ciutat que es diu... Com era? Bar... Bar...
- Què dius? Què aneu a un bar a Espanya? Nosaltres marxem demà. Estem convidats a la inauguració del pont de Sant Francisco... Com en Carlton té interessos en les fàbriques d’acer... Tantes hores en tren, no m’abelleix gaire...
Però a en Carlton li fa tanta il.lusió...:“El pont més llarg del món. Fet d’autèntic i genuí acer americà..!!” , diu impostant la veu i inflant el pit com un indiot.
- Barcelona! És diu Barcelona... En Heigwood està convençut que pot fer negocis allà. Pel que m’explica, es veu que estan força endarrerits en aquell país...
- Si, els mexicans ja ho tenen, això. I parlen d’una manera tant estranya...!! No se’ls entén res...
- Espanyols, Hattie, espanyols... Espanya... Al costat de... de... Bé, a Europa!
- Fa un parell d’anys nosaltres també vam ser a Europa... A França! Ho recordes, Gladys?
- I tant...! Ni que sigui per la teva detallada explicació del viatge d’anada i tornada... Marejada com una sopa i sense ni poder sortir, quasi, del camarot... Un desastre!
- Ja ho pots ven dir, ja...!
- Ens acabem el te i anem al cinematògraf ? M’han dit que han estrenat una pel•lícula que es diu the Coconuts i que fa tant de riure..
- Ah si? I qui és el protagonista...?
- Uns germans... Marx em sembla...

12 comentaris:

Carme ha dit...

Hehehehehe... que divertit..

Quan temps sense llegir-te cap relat!

Una història molt ben ambientada en el seu temps. Clar que sembla que els temps no hagin canviat gaire, oi?

Un aplaudiment i un petonet, poeta...

paraula de pas: debout

(d'acord, d'acord ja m'aixeco i aplaudeixo més aquest relat ... aquest blogger, quina manera de donar ordres, no? hehehe)

Alyebard ha dit...

Molt ben ambientada, talment em trobava com si fos el de la taula del costat!

Quadern de mots ha dit...

Sonotone necessita una d’elles.
Divertit i encara ho pot ser més després de les explicacions o interpretacions que facin de la pel•lícula dels germans Marx. :D

XeXu ha dit...

Quina repassada a l'any '29! Hehehe, aquesta conversa, o alguna de molt similar, segur que es va donar molts cops, em sembla una magnífica reproducció!

Joana ha dit...

Per un moment m'he allunyat de la realitat...
fantàstica conversa.i els Germans Marx...fa poc n'he vist unes quantes pel.lis. Intel.ligents aquells nois, molt!i els diàlegs...no en parlem!
felicitats pel relat :)

fanal blau ha dit...

M'alegra llegir-te de nou aquí amb aquest relat tan simpàtic i original!
Gairebé escolto com me l'expliques en veu alta!!!

kweilan ha dit...

M'han encantat les referències històriques. Ben escrit, original i divertit.

garbi24 ha dit...

Molt treballat històricament....m'agrada

Rafel ha dit...

Molt bona la història. D'això ja ha plogut, però està molt ben ambientada.

lolita lagarto ha dit...

Una història fantàstica! no t'havia llegit mai relats.. veig que ho hauré de fer!
petonàs!!

Elfreelang ha dit...

A més de gran poeta un relatista excel·lent! n'has fet tot un possible guió cinematogràfic! m'ha recordat aquelles pelis tant bones de fa temps en blanc i negre

Ventafocs x ha dit...

També m'ha agradat molt!Ha estat molt divertit i m'ha fet entrar de dret als 30. Una abraçada!