dimarts, 6 de març de 2012

Pensaments inconnexes - CXIV -

De ritme, ritmes, RITMES....!!!!

El Festival Internacional de Percussió de Catalunya, ha celebrat aquest any la seva 7ena. edició.
El Grup de Percussió de l'ESMUC acostuma a participar.

Aquest any la diferència era que participaven, conjuntament, l'Aula de Música Moderna i l'Aula de Música Moderna i Contemporània.

Souvenir [CV]


Com sempre a preus populars. Com sempre molt poca gent...

I per mostra dos botons:




Que si, que si... que també és amor de pare...!

Però que voleu que us digui... A qui no se li mouen els peus sentint-los...?

4 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs sí, ens fan bellugar els peus i ens regalen alegria i somriures... dos botons per gaudir-ne.

fanal blau ha dit...

Me'ls he mirat sencerets i els peus no han parat de bellugar-se.
Que bé que ho fan, com se'ls veu disfrutar i el munt d'hores que han invertit treballant per poder fer-nos gaudir de la música.
Llàstima que aquest món que ens toca viure li dóni tan poca importància a l'esforç i a la passió.
No m'extranya que disfrutis i t'enamorin. La propera vegada miraré de posar els meus aplaudiments en el directe.
Un petó, estimat!

mar ha dit...

Fantàstics!
Felicitats!

Jo també els he escoltat tots i m'han fet venir ganes de ballar i moure'm!

Pare paràs... m'hagués agradat ser-hi per veure't la cara... segur que brillaves d'orgull...

;)

Petonàs!

Elfreelang ha dit...

Ara no puc sentir la música que estic a la feina i em farien fora....en quant pugui torno...amor de pare afortunat!!!! gràcies mil! i enhorabona pare poeta fill músic...