De 24-F...
jo feia força... feia força, us ho juro! Però havia d'aconseguir que no nasqués el 23...!!!
23F!!!
Pobre fill!!! Ja prou que vaig anar jo de festa al 81!
Doncs res. Un cop passat un temps prudencial de les 00:00... Ens va semblar que estaria bé deixar-lo sortir.
I mira... Ja en fa 13 anys d'això...!
Hehehe, calia endarrerir-ho com fos! Felicitats per ell.
ResponEliminaFelicitats a tots dos!
ResponEliminaTé uns ullassos preciosos i està guapíssim... i va aconseguir néixer el 24, que ja és tot un detall.
Quin noi més guapo! Felicitats!
ResponElimina(Jo també sóc d´aquest dia)
Tu ves posant-lo aquí, que amb la traça que te amb la fotografía qualsevol dia se't venjarà....jaajajaja
ResponEliminaOstres, noi! Com passen els anys!!!!
Per molts anys, A!
Per molts anys, Miquel Àngel.
Esperar al vint-i-quatre...la veritat és que va ser un detallàs!
:)
Felicitats pare paràs!
ResponEliminaI petons pel noiet!
Vols que et conti una cosa curiosa?
El naixement de la meva primera filla tenia com a data prevista el 20N!!!
:(
Intentava no pensar-hi gaire per no haver de patir, però la veritat és que no m'ho podia treure del cap.
Quan ja s'apropava el dia X, aquella setmana, em vaig posar a caminar com una descosida per veure si s'avançava... i vet-ho aquí que un 17N vaig recórrer (a bon ritme) de banda a banda el meu poble i l'endemà neixia l'Anna.
Buufff...
Per sort, tot va acabar bé i abans d'hora!
:)
Petons estimat!
T'entenc..per sort és del dia després...és guapo com el pare!
ResponEliminaFelicitats! endarrerides però moltes felicitats!
ResponEliminaGuaparro el noiet...com el seu pare.
Un petó Barbo!!!!! ens veurem aviat :)