dissabte, 11 de febrer de 2012

Pensaments inconnexes - CXII -

De poesia, dita, ben dita i escoltada...

Gabriel Celaya titulà un dels seus poemes: "La poesia es un arma cargada de futuro". Paco Ibañez la musicà. Fins i tot Serrat l'ha cantat algun cop.
Jo no negaré pas el títol ni el poema, tan necessari de recordar, tan malauradament vigent.

Però si voldria afegir que, la poesia, també és un sentiment ple de vida, d'ara.

Ahir vaig anar al vernissatge que va fer Marta Pérez Sierra (didalet d'ivori) al Barcelona Pipa Club
La primera alegria, trobar-me amb Carme, Elfeelang, Fanal Blau, Mar, Pilar i Rafael.


I després, la màgia.
Hi ha poesia que no està feta, que també, per ser llegida en solitud, en silenci.
Hi ha poesia per ser viscuda, escoltada, cantada.
I sols aleshores, es pot copsar tota la seva força.
La bella potència dels mots.
La tendresa dels silencis.

I si es diu tan ben dit com ho va ser ahir. Quan cada mot més que pronunciat, sembla viscut en aquell moment, pots sentir cada paraula com retruny als dins.

Pots reconèixer els sentits, el sentiment, com propi.

I et deixes portar per la bellesa.
I sols pots commoure't i emocionar-te. Fins la llàgrima.
(com podreu comprendre, a la meva edat, ben gamarús seria que m'avergonyís per emocionar-me davant la bellesa...)


Segurament algú farà una crònica molt més assenyada i acurada de la presentació de boCins, el darrer recull de Marta Pérez. Dirà que la sala d'actes estava plena a vessar i havia gent al passadís.
Que els rapsodes fruïen amb les lectures.
Que la música era original i encaixava com un guant de camussa. Era la cirera del pastís.

Que m'oblido molts detalls, la presentació, el diàleg poètic de Marta i Carmina.
El joc poètic amb els assistents...!!

Jo sols us volia parlar d'una tarda-vespre màgica.
Plena de paraules properes i dolces.
Plena de sentiments únics i meravellosos.





8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

T'ho has dit molt ben dit barbollaire tarda vespre màgic! va ser preciós i un plaer trobar-te, trobar-vos !

Carme ha dit...

Doncs jo trobo, Barbo, que ho expliques molt bé...

Jo he preparat un post pels Moments, però... no ho he pas explicat així, ara bé coincidim en la paraula màgia.

Ara em fas pensar que potser afegiré el joc que va proposar per fer entre tots.

mar ha dit...

la màgia...
la tendresa...
l'emoció...
el sentir com la poesia et remou els dins i et parla d'històries viscudes amb paraules noves, belles, intenses,...

deixar-se acaronar per la poesia...
que entri dins...
respirar a fons i sentir-la...
tancar els ulls i viure-la...
permetre's emocionar-se...
i cercar els somriures de complicitat i sentir-me tan ben acompanyada... per tots vosaltres...

això és màgia!
petons a tots!

Mps Landino ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcies. He plorat llegint el que has escrit.
Era tan feliç de tenir-vos allà, amb mi.
la màgia ereu tots vosaltres per a mi.
Gràcies epr les fots. Després les penjo en el blog.
petons a tots! I en especial a tu Miquel Àngel per aquestes paraules tan belles que ens dediques.

Pilar ha dit...

Gràcies per parlar com ho fas, Barbollaire. M'agrada molt quan algú diu sense dir, deixant lliscar els dits suaument sobre les tecles de les emocions i trtaient la millor de les simfonies.
Gràcies, Barbollaire!

fanal blau ha dit...

Gràcies per la teva poesia, també! :)
T'estimo!

Araceli ha dit...

Parlaves de l'emoció de la bellesa... ens calen models de bellesa (en el sentit més ampli) enmig d'una societat que els afavoreix tan poc.

Barbollaire ha dit...

Elfreelang ja saps que, el plaer, va ser meu!
Petoent ;¬)*

Carme Moltes gràcies, bonica.
Ja saps que em va fer molt content trobar-te.
Petonet dolç, nina :¬)*****

Mar si senyora, màgia és la paraula...
Quina il.lusió retrobar-te després de tan de temps!!
Petonet dolç, dolç, nina estimada :¬)***

MPS Marta! Ja sé que no tinc el teu saber fer... però tampoc estava tan malament com per plorar, no?
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
(és broma, és broma!!)
gràcies a tu pel moment, per la bellesa...!
Petonet!

Pilar Gràcies a tu per les teves paraules!

Fanal Blau com amb tu és qui fa més temps que ens coneixem, t'ho explico...
Al tornar cap els cotxes, jo que anava acompanyat de Carme, Mar i tu... em vaig sentir com... Xarli! ja saps els dels àngels...

tot i que, en algun moment vaig pensar que potser m'esqueia més ser la bruixa avorrida, i vosaltres els tres bessones!!!
X¬DDDDDDDDDDD!
ja saps tot el que t'estimo jo també!
Petonet!

Araceli buf! Benvinguda! I gràcies per les teves paraules...
Jo que fa temps et segueixo i em fascinen les teves fotografies, agreixo molt les teves paraules aquí.
És cert... La nostra societat no destaca per afavorir-la.

Gràcies per venir