De tot el que no sé, i d'algunes que sé...
Aquesta pintura és "El jurament dels Horacis", d'en Jacques-Louis David.
Es troba en una ala del Louvre juntament amb la "Coronació de Napoleó", "La intervenció de les Sabines" i algunes més.
Què té d'especial? Res. Simplement el fet de veure-la de prou lluny com per no poder llegir el títol, dir-lo i sentir una veu, darrera teu que exclama:
"És que ho saps tot i els coneixes tots!!"
I saber que no és cert. Que simplement el conec, com d'altres quadres. Que aquest coneixement li dec al pare.
Però sentir-me bé escoltant aquestes paraules. Amb aquesta entonació, amb un xic d'admiració.
Com feia temps no havia sentit.
Una tonteria com qualsevol altre, que dona escalfor als dins i et fa somriure.
Una empenteta moral, i tant que sí, són molt necessàries, de vegades. Un comentari així pot il·luminar el dia. Me n'alegro de que ho visquessis.
ResponEliminaQuàntes vegades t'ho he dit jo?
ResponEliminaMoltes!
Encara no ho saps que ho saps gairebé tot?
Tens un bagatge de coneixement que molts i moltes voldriem!!!
Si més no, a mi m'agradaria saber-ne tant com tu!
Un petó, estimadíssim!
M'apunto al comentari de la fanalet... ja voldria jo també saber tot el que tu saps.
ResponEliminaUn petó, barbo!
M'encanta el quadre Barb.
ResponEliminaJo també moltes coses de les que sé li dec al meu pare. Ell em feia veure pelicules en blanc i negre de petita, m'explicava coses de l'univers i m'ensenyava cançons d'altres époques.
Ara faig el mateix amb els meus fillets i al meu pare li faig classes d'informatica.
Un petó molt gran carinyet.
M'encanta llegir-te.
De tant en tant van bé aquestes floretes... i tant que sí! Però ara no ens ho creguéssim, eh? ;p
ResponElimina