dimecres, 12 de setembre de 2012

Pensaments inconexes - CXXI -

De quants, qui, i perquè som al carrer...


Avui (ahir, o el 11/09/2012, depèn quan ho llegeixis...) ens hem trobat al carrer els que volem la independència de Catalunya i aquells que, segurament, la idea no els acaba de convèncer del tot.

Ens hem trobat els que volem el pacte fiscal amb aquells que, ens sembla pura enganyifa.

Ens hem trobat federalistes amb els que no ho som, o ja no ho som.

Però estic segur que, els que si ens hem trobat, som tots aquells que estem cansats de les mentides i de les maneres de fer d'una part dels nostres veïns. Que, per amagar el que no tenen, i no són capaços de fer, carreguen contra nosaltres. De totes les maneres possibles. Creant una violència innecessària i gratuïta. Tot i que, molts cops, també ens ho guanyem a pols. Ja sigui nosaltres solets o ajudats pels nostres "polítics".

Estem cansats de Monagos, Feijoos... Rajoys i altres adlàters.
Com deia algú. Si Extremadura, Galícia, Rioja.. no vol pagar per Catalunya, que ens deixin marxar.

Potser, fa un temps, no hagués sigut la meva primera opció. Però ara ja no en queden més. I lluitaré per ella.

Em sento orgullós d'haver sigut avui a Barcelona. A casa.
De haver sigut amb vosaltres, tot i que no us he vist.
D'haver cantat i cridat.

Com en el 77. Pel meu país. Per i amb la meva gent. Sense cap odi per Espanya ni la majoria dels seus habitants. És un país preciós i, quasi sempre, he trobat gent amable.

I no ho oblidem. Part de les meves arrels són d'allà.

Són altres que, per por de perdre la mamella i quedar amb les vergonyes a l'aire, fan el que fan i diuen el que diuen.

Malgrat diguin que érem 10.000, 600.000... Tots els que hem sigut, i els que ens han vist, saben que, allà, hi havia tot un poble que vol ser lliure i viure.

A tots, gràcies per acompanyar-nos avui.


3 comentaris:

XeXu ha dit...

Al 1977 també vaig ser-hi, però no vaig cantar ni cridar res. Era al ventre de ma mare. Aquest cop hi he pogut anar pel meu propi peu, i no hi he faltat, tot i que no m'agraden massa les manifestacions. I no perquè no cregui en el missatge, al contrari, vull la meva terra lliure. Només que no m'agrada la manera que tenim de reclamar-la, però és l'única, així que s'hi ha d'anar. Ha estat increïble, no sé quants érem, però érem moltíssims. I aquestes veus s'han d'escoltar, no pot ser que el dia 12 de setembre de 2012 tornem a sentir a parlar de les minúcies de sempre. Si el nostre govern segueix insistint amb ximpleries, l'haurem de canviar. Algú ha de representar totes aquestes veus que avui s'han fet sentir.

Eva ha dit...

Ara, per anar bé, s'haurien d'avançar les eleccions.
El Poble ha parlat clarament.
Ja està bé de que ens prenguin el pèl.

Una abraçada noctànbula!

Clidice ha dit...

Tot un plaer haver-la compartit :)