dilluns, 15 de juliol de 2013

Pensaments inconnexes - CXXIX -

De, simplement orgull de pare i no sabeu que us veu perdre...

No diré gran cosa. Aquesta mostra no permet veure, ni viure, ni la meitat de la complexitat de la peça, especialment en el seu 5è moviment.

Si d'acord. És música del s.XX. Però enganxa, atrapa.

Fruïu - la.


2 comentaris:

Eva ha dit...

Entenc el teu orgull, la meva filla va quedar 3ª en la seva categoria (fa patinatge) i vaig flipar.
M'imagino com et sentes perque també sóc admiradora de la bellesa, de la bellesa de la música, de la poesia, de les imatges en qualsevol lloc, de l'art.
La sensivilitat dóna alegries i tristeses més intenses de lo habitual,disfrutem doncs amic meu de les alegries i donarem llum a les cambres buides on habiten l'enyor i l'oblit.

Petonets dolços desde el Delta.

Carme ha dit...

Doncs val la pena escoltar la mostra que ens has deixat, encara que sigui només això, una petita mostra.

:) Enhorabona a tos dos, al teu fill i a tu també.