De felicitat perquè si...
De vegades la vida et sorprèn amb un esquitx inesperat de felicitat.
Quan la teva "més millor amiga de l'ànima"(*) es veu aclaparada pel dolç orgull d'una fita com aquesta, poques coses es poden fer: Somriure i deixar-se gronxar per una felicitat compartida, suau, tendra.
M'agrada veure-la neguitosament il·lusionada.
I jo, des del temps que ens acompanya, des de tots els revolts que em caminat junts, em sento il.lusionadament orgullós.
És un llibre preciós. Si us agrada la poesia (o no) no el deixeu passar. Us podria-ho penedir de no tenir-lo. El primer llibre de Fanal Blau.
Felicitats nineta estimada...
(*) Expressió que feia servir la versió catalana de Tommy de la serie d'animació Rugrats
En Tommy sí que sabia valorar l'amistat. Vinc de casa seva, una bona alegria pels que fa temps que us coneixem. Fins i tot per mi, que no m'agrada la poesia, però sí que valoro les persones que he conegut per aquí.
ResponEliminaFelicitats per la part que et toca poeta,
ResponEliminaja veig que no hi caps dins la pell.
(i és que no n'hi ha per menys, és clar!)
;-)
Un bon motiu per estar ben feliç!
(unes fotos ben boniques també, com no podia ser d'altra manera).
Gaudiu molt d'aquesta dolcesa ben merescuda.
Ja ens avisareu per a la presentació d'aquests fils de vidre... ens agradarà molt acompanyar-vos-hi.
Petonets
Enhorabona, a tots dos. És una alegria immensa també per a mi, que m'estimo molt la fanalet.
ResponEliminaDolcesa en estat pur, el llibre... jo ja el tinc. El dia que faci un post em deixareu utilitzar la teva foto, oi?
Abraçades compartides