Pensaments inconnexes - IX - Proposits 2008

No ser tan patètic...
No fer tan el ridícul...

Callar...

Deixar de somniar...
Posar els peus a terra...

Créixer...

No oblidar:
- demanar permís abans d'entrar...
- quin és el meu lloc...
- què i qui sóc...
- que no he de buscar la felicitat...
- que no sóc poeta...
- que sempre trenco les coses fràgils i belles...
- demanar perdó per totes i cada una de les barbaritats fetes...
- donar sempre les gràcies per les moixaines rebudes...
- creure a tothom que sap més que jo...
- seure en un racó a veure passar la vida...
- deixar de parlar a la lluna plena...
- deixar d'escriure noms a la sorra de les platges...
- eliminar el meu pas, maldestre i destraler...
- que no sóc el centre del món (de fet de res)...
- callar (si, si, ja ho havia dit, però és que ho faig massa... normal en un barbollaire, no?)...
- etc, etc, etc...

Pensaments inconnexes - VIII -

Fa una estona he posat el brou per demà.
Serà una nit de poc dormir, vigilant el brou. Traient d'una olla i ficant a l'altre. Afegint aigua.
Al final demà serem 20 i no 24 com al principi creia. Un dels meus nebots no pot venir.

En fi, de tota manera he agafat l'olla:

els ingredients:

i alguns estris de cuina per netejar les verdures:

i m'he disposat a preparar-ho tot.



He netejat les herbes pel brou (api, pastanaga, xirivia, nap, porro i una patata per espessir) i han acabat a l'olla amb la vedella, els ossos de pernil i el porc.

S'ha afegit aigua


Foc:


i ara... paciència... i anar filtrant el brou... i fer-lo créixer fins el doble quasi bé.

Demà matí afegirem el cigrons, dues patates més, ceba, botifarres, la pilota!

I a darrer moment...

Els galets!!!. D'aquells grans que amb dos ja tens el plat ple...

M'agrada fer-ho. Quedes un xic planxat. Però no seria Nadal sense aquest brou... És recuperar una mica aquella màgia de nens...

Ja ho sentirem a dir, com ha quedat.

Afegitó:
Avui (25/12) també he preparat aquestes amanides: