Cuinar em relaxa... Generalment em poso música. Ja sigui a l'equip o bé a l'MP3...
Tot depèn de qui hagi a casa i que estiguin fent...
Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer fideuà... Tal dit tal fet...He anat a primera hora a comprar tres sípies i un parell de calamars...
Com no tenien peix per fer un fumet he decidit tirar de preparat.
I a la una he entrat a la cuina disposat a fer un dels plats, mal m'està dir-ho, que millor em queden.
(Avui MP3 i música brasilera sols per mi: Marisa Montes, Caetano, Elis Regina...)
Els ingredients (sempre faig llarg perquè els agrada repetir i d'un dia per un altre):
- 3 sípies negres o brutes. Amb pell.
- 2 calamars
- 3/4 de quilo de fideus del n. 2. De vegades també ho faig del 0.
- 1 All
- 1 Ceba
- 1 tomàquet
- La melsa (salsa) de les sípies
- Oli
- 1 1/2 l. de Brou / Fumet de peix. (depén també de la mida del recipient i la quantitat)
Començo enrossint els fideus. (D'aquí que, en molts llocs si es fa amb fideus de cabell d'àngel i no es posen les bèsties, al plat s'anomena "rossejat" de fideus)
Tal i com els vaig fent els poso en un colador per que perdin l'oli sobrer i reaprofitar-ho:
Fideus fets! Ara toca el torn de les sípies (amb pell) i els calamars. Tot tallat petit.
Hi ha qui posa la sípia i el calamar "a suar" abans de fregir-ho. És a dir, en una cassola, amb un xic d'aigua freda, i a foc ben lent fins que queda de color rosat i ben tova...
Mentre les bèsties es fan a foc lent, preparo els components del sofregit:
Rallo el tomàquet
i tallo la dent d'all i la ceba:
El sofregit.
Primer la ceba. Desprès el tomàquet i l'all. I quasi al final, la "salsa" de les sípies:
No a tothom li agrada. I hi que, fins i tot, li fa fàstic. Jo tallo la bossa per la banda més propera al cap i premo, com si fos un tub de pintura, per afegir-ho al sofregit:
Quan el sofregit està al punt afegeixo els fideus, ho barrejo. A continuació la sípia i el calamar.
Un parell de voltes més i, acte seguit, el fumet:
I ara, es baixa el foc i esperem que els fideus es "beguin" el fumet. De tant en tant, si és necessari, una sacsejada a la cassola... Mai remenar amb una cullera!!!
Com sabem que està al punt? Perquè s'aixeca...
La pasta òbviament:
Hi ha qui ho posa al forn. Jo no ho he fet mai i sempre s'ha aixecat (la pasta, coi!!).
Es pot acompanyar amb un all i oli un xic clar. O amb una maionesa amb all que és més fàcil i ràpid de fer (o sigui feta amb la batedora elèctrica).
Per veure un vi blanc. Un Chardonnay per exemple.
