De intervencions i altres sorpreses...
A dos quarts de 9 del vespre el meu germà entra a quirofan.
L'han trucat aquest matí... Hi ha un ronyó per ell!
Les meves germanes ja hi son...
A mi m'han deixat de "guardia" prop els pares...
Estic un xic acollonit.
Volia explicar altres coses i mostrar una foto del meu genoll i parlar de l'artroscòpia que sembla que ja la tinc ben a tocar... I dir quatre parides per fer uns somriures...
Però son tonteries comparades amb això...
Si passeu per aquí... Creuareu els dits amb mi? O si algú té alguna idea millor també l'agrairé...
Serà una nit molt llarga...
Afegit del 17/02/2008 a les 13:40
Acaba de baixar de l'UVI... Ja és a planta... Visites restringides els primers dies... O sigui de fet a part de la seva dona i filles prefereixen que no hi vagi ningú més... (metges dixit)
Però he parlat amb ell per telèfon!!!. Està content, animat, rialler (bé no gaire, ja sabeu els punts...). Què cabron!
He penjat i m'he posat a plorar...
Ah! Moltíssimes gràcies a vosaltres pel suport.
dissabte, 16 de febrer del 2008
dijous, 14 de febrer del 2008
Pensaments inconnexes - XVII -
De Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà
Aquesta foto està feta a Sant Martí del Canigó fa... 23 anys. Amb una Yashica FX3 completament manual...
Per què això? Bé, el post de na Joana m'ha fet pensar... Recordo que va ser una setmana de càmping a la Catalunya Nord.
Era un càmping petit. De mitja muntanya. Plena d'holandesos, francesos i algun anglès.
Recordo com al aparcar el cotxe a l'entrada, va sortir la mestressa tota emocionada perquè uns catalans havien trobat el seu negoci, que ja podia posar "Camping Internacional"...
Tot això amb el català dolç i afrancesat de la gent del Nord.
Ens mimava. Ens va recomanar visitar les Gorgues de la Fou. Camines sobre riu Tech en un entorn impressionat i preciós.
A Sant Miquel de Cuixà vam arribar a temps de la visita guiada en català... Et sobta saber que el claustre que veus no és l'original. O no completament.
Si el vols veure has d'anar a Nova York, al MOMA (si no vaig errat).
També vam pujar al Canigó. No he trobat les fotos. Ple de catalans.
Però el fet que més em va copsar va ser el dia de Sant Martí.
Quan vam arribar hi havia un grup de persones grans amb el guia del monestir, com no podíem entrar sols, dissimuladament ens ajuntarem.
El guia, un frare de la comunitat, saludà a tothom i deixà anar la següent pregunta (òbviament en francés):
- "Hi han catalans al grup?"
Nosaltres, joves i eixerits, aixequem la mà. El grup d'avis es gira a mirar-nos.
El frare que ho veu, somriu i ens diu:
- "Bienvenu chez vous"
El grup d'avis es gira a mirar-nos, amb cara de no entendre res. Però no va acabar aquí la presentació, el frare va continuar:
-"No som a Espanya, ni a França... Som a Catalunya i aquesta és la seva muntanya màgica i sagrada"
El grup d'avis es girà a mirar-nos. No sabria recordar ben bé amb quina cara. Però nosaltres, en aquell moment, ja érem al final del grup.
Que voleu que us digui... Va ser una sensació especial. No sabria dir-vos ben bé perquè.
Potser sobtats pel fet que, un francesos, per molt que siguin frares de l'ordre de Sant Benet, reconeguin que allò no és el que diuen un papers, sinó un sentiment. I en aquell lloc magnífic.
He de tornar. Els nois no han estat mai. Potser el gran. A les Gorgues i a Sant Miquel també. Però no a Sant Martí.
Recordo que arribarem des de Pals, creuant la carena per Maçanet de Cabrenys. Però d'això també fa molts anys.
Em sembla que vaig a preparar el cotxe i la càmera.
Aquesta foto està feta a Sant Martí del Canigó fa... 23 anys. Amb una Yashica FX3 completament manual...
Per què això? Bé, el post de na Joana m'ha fet pensar... Recordo que va ser una setmana de càmping a la Catalunya Nord.Era un càmping petit. De mitja muntanya. Plena d'holandesos, francesos i algun anglès.
Recordo com al aparcar el cotxe a l'entrada, va sortir la mestressa tota emocionada perquè uns catalans havien trobat el seu negoci, que ja podia posar "Camping Internacional"...
Tot això amb el català dolç i afrancesat de la gent del Nord.
Ens mimava. Ens va recomanar visitar les Gorgues de la Fou. Camines sobre riu Tech en un entorn impressionat i preciós.
A Sant Miquel de Cuixà vam arribar a temps de la visita guiada en català... Et sobta saber que el claustre que veus no és l'original. O no completament.
Si el vols veure has d'anar a Nova York, al MOMA (si no vaig errat).
També vam pujar al Canigó. No he trobat les fotos. Ple de catalans.
Però el fet que més em va copsar va ser el dia de Sant Martí.
Quan vam arribar hi havia un grup de persones grans amb el guia del monestir, com no podíem entrar sols, dissimuladament ens ajuntarem.
El guia, un frare de la comunitat, saludà a tothom i deixà anar la següent pregunta (òbviament en francés):
- "Hi han catalans al grup?"
Nosaltres, joves i eixerits, aixequem la mà. El grup d'avis es gira a mirar-nos.
El frare que ho veu, somriu i ens diu:
- "Bienvenu chez vous"
El grup d'avis es gira a mirar-nos, amb cara de no entendre res. Però no va acabar aquí la presentació, el frare va continuar:
-"No som a Espanya, ni a França... Som a Catalunya i aquesta és la seva muntanya màgica i sagrada"
El grup d'avis es girà a mirar-nos. No sabria recordar ben bé amb quina cara. Però nosaltres, en aquell moment, ja érem al final del grup.
Que voleu que us digui... Va ser una sensació especial. No sabria dir-vos ben bé perquè.
Potser sobtats pel fet que, un francesos, per molt que siguin frares de l'ordre de Sant Benet, reconeguin que allò no és el que diuen un papers, sinó un sentiment. I en aquell lloc magnífic.
He de tornar. Els nois no han estat mai. Potser el gran. A les Gorgues i a Sant Miquel també. Però no a Sant Martí.
Recordo que arribarem des de Pals, creuant la carena per Maçanet de Cabrenys. Però d'això també fa molts anys.
Em sembla que vaig a preparar el cotxe i la càmera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)