divendres, 22 de febrer del 2008

Pensaments inconnexes - XIX -

Jane Birkin

Concert al Palau de la Música. Comença un quart tard per problemes de subministrament electric i, durant tot el concert, sols hi hauran llums blancs.

Jane Birkin... Surt a l'escenari somrient, esvelta, escabellonada i quasi grunge...

Canta, somriu, seu a l'escenari amb els peus penjant. Somriu. S'aixeca, somriu...

Explica històries barrejant francès i anglès. Està enamorada de Serge Gainsbourg, malgrat els anys que fa que falta...

Canta, somriu, baixa de l'escenari. Canta enmig la platea. Puja a un lateral del primer pis i continua cantant. Somriu i torna a la platea cantant, saludant al public, fent-se petons...

A moments revindicativa... Sempre tendre i agraïda... Connectant amb el públic des de el primer moment...

Amb tres músics excepcionals i multi instrumentistes...

M'ha enganxat tant que he oblidat de fer alguna foto...

Sols una cosa... ha posat més bona voluntat que encert amb o leaozinho de Caetano Veloso...

La resta... més que rodó...

Directament al cor, als sentits

dissabte, 16 de febrer del 2008

Pensaments inconnexes - XVIII -

De intervencions i altres sorpreses...

A dos quarts de 9 del vespre el meu germà entra a quirofan.
L'han trucat aquest matí... Hi ha un ronyó per ell!

Les meves germanes ja hi son...

A mi m'han deixat de "guardia" prop els pares...

Estic un xic acollonit.

Volia explicar altres coses i mostrar una foto del meu genoll i parlar de l'artroscòpia que sembla que ja la tinc ben a tocar... I dir quatre parides per fer uns somriures...

Però son tonteries comparades amb això...

Si passeu per aquí... Creuareu els dits amb mi? O si algú té alguna idea millor també l'agrairé...

Serà una nit molt llarga...

Afegit del 17/02/2008 a les 13:40

Acaba de baixar de l'UVI... Ja és a planta... Visites restringides els primers dies... O sigui de fet a part de la seva dona i filles prefereixen que no hi vagi ningú més... (metges dixit)

Però he parlat amb ell per telèfon!!!. Està content, animat, rialler (bé no gaire, ja sabeu els punts...). Què cabron!

He penjat i m'he posat a plorar...

Ah! Moltíssimes gràcies a vosaltres pel suport.