dimecres, 7 de maig del 2008

Pensaments inconnexes -XXVI-

De flors, genolls, músiques, viatges i altres paranoies...


Això que veieu és la casa de Monet a la Normandia.

Tinc un "repte" pendent amb una gran i estimada amiga: Canon (ella) vs Nikon (jo).

Com era difícil coincidir, ens vam posar una fita: Per poc que poguéssim ho portaríem endavant a Girona (terreny més o menys neutral) i durant la setmana aquesta del Temps de Flors.

Doncs bé. El temps ha arribat. I com m'esperen uns dies de repòs forçat (el 22 em fan l'artroscòpia), si el cel no em cau al cap, el 17 pujaré a Girona. Disposat a caminar molt. A rebre força empentes. A recordar una ciutat molt estimada i que fa anys no visito. I a fer força fotos....

I sobretot, sobretot a riure molt amb Neus. (Si algú em veu i em reconeix... m'ho fareu saber?. Em faria il.lusió saludar-vos...)

Ens veiem doncs, per Girona?


Sense sortir de terres Gironines, ja tenim el programa del Cap Roig: Battiato, Caetano Veloso, Moustaki, Raimon, Return To Forever, entre d'altres.

De tots, el que me faria més gràcia fora en Caetano, no l'he vist mai en viu (bé els Return, tampoc, però podria passar...) . Però, el dia que ell actua, serem un xic lluny. A Portugal.

Segons la seva pàgina web, abans d'actuar a Cap Roig, ho farà a l'Algarve. Hauré de mirar si coincidim allà.

Sinó, es possible que pugem a veure en Battiato. Mira, feblesses que té un.

Ara mirava en aquesta casa i vaig fer un post el 28 de setembre 2007 del seu concert a L'Auditori. Quasi un any quan toqui.


Porto dies amb la 3ra Simfonia de Mahler al cap. És espectacular. Amb sis moviments.

Aquest cap de setmana la tocaven a L'Auditori. No vaig poder anar..

Us deixo el primer moviment: Kräftig. Entschieden. És un xic llarg (33'16").

Però em té l'ànima robada... Espero us agradi una mica...


diumenge, 4 de maig del 2008

Pensaments inconnexes -XXV-

De sortides inesperades i no tant inesperades.

Divendres. Ens despertem. Fa un dia preciós. Sortim?

Els dos grans es queden. Marxem tres. Cap a on? Tirem cap el nord...
Quan ja portem una bona estona d'autopista i hem canviat un parell de vegades de comarca, ens arriba l'inspiració en forma de pregunta: els Aiguamolls?...

I creuem l'Empordà... Quant de temps sense pujar! Sempre m'encisen les seves carreteres, els seu pobles...

Tenen quelcom de màgic... D'arcà...

I ens presentem als Aiguamolls, de forma inesperada i gens preparada. (No portem prismàtics, ni el trípode, ni...)

Arribem prou d'hora per no trobar, encara, massa gent. Decidim que baixarem al Pòsit de l'Escala a dinar, així que fem un passeig per fruir del lliris, les cigonyes, etc...

Moltes famílies. Molts ornitòlegs molt ben preparats. Gent en bicicleta. Manel Fuentes empenyent un cotxet i amb ulleres de sol intentant passar desapercebut...

Marxem amb l'intenció de tornar tan aviat tingui el genoll en condicions i per passar tot el dia...

L'Escala... A menjar peix. I després una mica de passeig per la banda d'Empuries...
Respirant el mar...

Sentint la vida als peus

De tornada passem per Palafrugell... Aturada tècnica per comprar una tarta tatín a la pastisseria Serra... Una "delicatessen".
Ho confesso: Jo era de tarta de poma, i això de la tatín no em deia res... Fins que vaig tastar la d'aquesta casa.
No he oblidat la tarta. Però si és cert què, si sóc per la zona, procuro passar per Palafrugell a buscar-ne. (una feblesa com un altre...)


En Miquel ha marxat, fa una estona, cap a París amb la gent del Institut, fins divendres.

Quina enveja!! Jo hagués marxat amb ell!