Pensaments inconnexes - LIII -

De somriures sota un plugim esmicolat, núvols, boires i altres follets...

Avui he acompanyat a un grupet de noies fins l'aeroport de Girona. Han marxat 4 dies a Roma.

Aprofitant el fet, he agafat la màquina i, veient el dia que feia, he anat a fer una volta cap a l'interior.

I bé. Quan un surt a passejar per La Garrotxa, ja és normal que et passi això:



S'apareixen follets entremaliats, riallers, elegants...

I el que semblava un dia gris i tristoi, es transforma en un matí ple de llum i de màgia.
El temps s'atura i s'estira.
Es parla de tot i res.

Brollen somriures i riures.

Es frueix dels silencis trencats per gossos que borden, ocells que canten, gotes que saltironen i ballen damunt les fulles, la roba, el cabell...

I les complicacions del dia a dia desapareixen entre el corrent d'un petit riu.

Ha sigut un gran matí a l'espera d'un dia ple de flors.

Pensaments inconnexes - LII -

De anar caminant al tros, aniversaris i altres...



El meu nou client em permet anar caminant al treball molts dies.
Un passeig de 20/25 minuts.

Procuro passar pels carrers menys transitats, els que encara conserven una certa identitat. Per davant dels safareigs públics, de les antigues escoles.

Normalment porto engegat l’mp3 i em concentro en veure els rostres que em vaig creuant. Observar les seves expressions: atrafegats, inquiets, adormits, riallers... Arraulits dins els abrics els matins de fred.

Com anar al tros...

Tampoc farà tants anys que la gent creuava aquest verals, ara urbanitzats i “normalitzats”, per anar a fàbriques i horts.

El quadre del pare m’ha fet pensar. En el fons sempre anem al tros a vinclar les espatlles d’una manera o altre.
De vegades més plaent. D’altres més a contracor.

I no m’atreviria a fer classificacions.

És curiós que el pare escollis aquest paisatge. És com un element recursiu. Sempre, d’una manera o altre a tornat al Delta.

Sempre, en un moment o altre, tinc la necessitat del Delta.

Serà genètic?



Avui, aquest bitxo, rialler, poca-vergonya, dolç, carinyós, fa 10 anys...

Buuuufffff! 10 ja! (i 17 i 21...)

M'estic fent gran...