Pensaments inconnexes - LIV -

De Battiato i flors...

M'han portat això de Roma

M'ha fet moltíssima il·lusió (a part d'una mica d'enveja, ja que elles el van veure en viu...)

Com es pot apreciar està signat per en Franco Battiato i el guitarrista de la gira, Davide Ferrario.

A l'igual que els Fleurs i Fleurs3 és un recull re-interpretació de cançons "clàssiques".
I amb uns convidats de luxe: Carme Consoli, Antony d'Antony and The Johnsons, Anne Ducros, Sepideh Raissadat i Juri Camisasca.

És "aquell" Battiato...

A les portes de la primavera, malgrat avui encara és hivern, m'ha aparegut unes flors a casa que no esperava.

I quan això passa sols pots somriure.

Pensaments inconnexes - LIII -

De somriures sota un plugim esmicolat, núvols, boires i altres follets...

Avui he acompanyat a un grupet de noies fins l'aeroport de Girona. Han marxat 4 dies a Roma.

Aprofitant el fet, he agafat la màquina i, veient el dia que feia, he anat a fer una volta cap a l'interior.

I bé. Quan un surt a passejar per La Garrotxa, ja és normal que et passi això:



S'apareixen follets entremaliats, riallers, elegants...

I el que semblava un dia gris i tristoi, es transforma en un matí ple de llum i de màgia.
El temps s'atura i s'estira.
Es parla de tot i res.

Brollen somriures i riures.

Es frueix dels silencis trencats per gossos que borden, ocells que canten, gotes que saltironen i ballen damunt les fulles, la roba, el cabell...

I les complicacions del dia a dia desapareixen entre el corrent d'un petit riu.

Ha sigut un gran matí a l'espera d'un dia ple de flors.