dilluns, 16 de març del 2009

Pensaments inconnexes - LV -

De aniversaris i altres llunyanies properes...
60.
És el nombre d'anys que avui (16/3), ha fet el xicotet aquest de la foto en blanc i negre, que fa pinta d'estudiant de Eton (o qualsevol altre escola britànica) i que aguanta a l'enano malcarat de blanc (jo).

60.
Els anys del meu germà.
Un germà al que envejo la seva visió de la vida.
Un germà que (penso que igual que les nostres germanes) no ens fa falta dir-nos cada dia que ens estimem. Simplement per que estic convençut que ens sabem.
Que sabem que hi som.

Dissabte ho vam celebrar. Fins i tot amb connexió de videoconferència amb Hefei (Anhui, Xina).

Sé que el regalet que es va trobar li va fer il.lusió.

A mi em va fer il.lusió sentir-lo aprop després de 49 anys.

Compartir fotografies (malgrat sigui de Canon!, ningú pot ser perfecte, rei...) i riures.
Simplement poder ser, desprès de tot, malgrat tot, al teu costat.

T'estimo.

dijous, 5 de març del 2009

Pensaments inconnexes - LIV -

De Battiato i flors...

M'han portat això de Roma

M'ha fet moltíssima il·lusió (a part d'una mica d'enveja, ja que elles el van veure en viu...)

Com es pot apreciar està signat per en Franco Battiato i el guitarrista de la gira, Davide Ferrario.

A l'igual que els Fleurs i Fleurs3 és un recull re-interpretació de cançons "clàssiques".
I amb uns convidats de luxe: Carme Consoli, Antony d'Antony and The Johnsons, Anne Ducros, Sepideh Raissadat i Juri Camisasca.

És "aquell" Battiato...

A les portes de la primavera, malgrat avui encara és hivern, m'ha aparegut unes flors a casa que no esperava.

I quan això passa sols pots somriure.