De què podíem esperar i altres inconnexions...
Ja ho va dir el mestre Espriu:
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. "
Salvador Espriu - Assaig de càntic en el temple.
Els socialistes no mereixien guanyar. Ens han portat a la misèria. El PP no ens traurà pas. No a tots. Ja veurem a qui...
Sé, estic convençut, que no tots els polítics son iguals. Però els "top", aquells que més es deixen veure, des de fa molt de temps em fan pensar en això:
Alea jacta est...
diumenge, 20 de novembre del 2011
dimecres, 14 de setembre del 2011
Pensaments inconnexes - CVI -
De un altre cop aquí, ara...
El Barça ha tornat a empatar. Però a tu mai t'ha agradat el futbol. Tal vegada ara t'agradaria més.
S'ha convertit en l'excusa per trobar-nos. I passar una estona junts i riure. O, simplement de ser-hi i fruir, encara que no badi boca (o no gaire...)
Avui m'he despertat amb l'olor d'una d'aquelles coques. Sabia que era impossible, però el meu cervell no ha sigut capaç d'allunyar aquesta flaire.
Encara hi ha dies que penso que us he de trucar. Que fa molt que no sé de vosaltres. Que no sento la vostra veu.
Quina poca-soltada, oi?
I ja són tres anys.
Tres sense que em renyis.
O que em facis un petó.
Tres sense abraçar-te.
Sols voldria que això no fos malaltís.
Però tampoc voldria oblidar-ho.
No massa fàcilment, si més no.
Però com es pot oblidar algú que s'estima?
Una abraçada infinita per tu i el pare.
Una bossa plena de petons dolcíssims, mare.
De part de tots.
Us estimem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)