Pensaments inconnexes - LIX -

De primavera sense roses, heures ni altres plantes...

Aquest roser

i aquestes fulles

i la pluja

i el cargol
ha desaparegut en dos dies.

Residien al pati del veí. Un pati un xic feréstec des de que es va separar de la dona. Ell es va quedar amb la casa, el fill i una gossa.
Fa uns mesos va marxar amb la seva companya actual a viure a un altre lloc i va deixar la casa al seu fill i la novia d'aquest.

En dos dies, amb l'ajuda dels col·legues han desaparegut heures, llorers i, fins i tot els rosers que ja tenien alguna rosa primerenca i eren curulls de poncelles.

És curiós, però he sentit com un mal al dins i, ara, hi ha una buidor transparent i freda al pati.

Pensaments inconnexes - LVIII -

D'Itàlia, França i altres cançons d'hivern...

Ahir em vaig fer amb dues joies. Particularment belles. Peculiarment tardorals o hivernals.

Parlo de les darreres obres d'en Paolo Conte i de Jane Birkin:


És difícil explicar-vos totes les onades de sentiments i sensacions que m'han envaït escoltant aquestes meravelles, tant semblants en el fons que no en la forma.

Un Conte quasi hermètic. De vegades veient Tom Waits a l'horitzó. Però sempre líric.
La dolcesa de la Birkin i la seva veu rogallosa.

I un sentiment que plana en tots dos. Com de final. Com l'hivern.

Escolteu-los de nit. Quan ja els sorolls han minvat. Quan sols ells i els seus músics us poden parlar a cau d'orella.

No penseu que són especialment intimistes. Però, per mi, perden amb la llum del sol.

Son tardorals.

I si podeu i us compreu els cd's, podreu veure els dibuixos d'en Conte i les fotos de petita de la Birkin.

Us els recomano a ulls clucs.