En Uribetty em va passar aquest meme...
Doncs som-hi!
Tinc algunes passions que em perden i que podrien arribar a deixar la meva economia en precari: la música, els cómics, els llibres... començo a tenir seriosos problemes d'espai a casa i m'he de reprimir molt per no comprar tots aquells títols que m'agradaria.
Treballo de informàtic "especialitzat" en l'adequació d'un programa d'ERP a les necessitats del client final. Puc fer quasi tots els papers de l'auca: consultor especialitzat, analista, programador... Aquesta darrera part continua sent la més divertida per mi... Poder fer consultes complexes als gestors de Base de Dades i obtenir el resultat que vols i en un temps optim... té el seu què...
"Treballo d'informàtic", però no ho sóc. Vaig començar periodisme. Per raons que ara no venen al cas, ho vaig haver de deixar per posar-me a treballar i, al mateix temps, ajudar al negoci de casa. He fet de neteja vidres, d'auxiliar administratiu a l'ICS i, ja fa més de vint anys, em va sortir l'oportunitat d'entrar en una companyia de software... On encara treballo. Quan vaig començar els sistemes operatius i les aplicacions no eren gràfiques: CPM, MS-DOS, VAX...
He vist arribar els PC's, i una cosa innovadora que es va dir Windows... 3.1, 3.11 Workgroup, 95, 98, NT, 2000...
La fotografia és un altre de les meves aficions. En paper tinc caixes i caixes... No les he comptat mai... He de reconèixer que, la digital, és un gran estalvi...Malgrat es tiren més, i potser, no sempre amb el "carinyu" amb que es feia en paper.
Visc al Vallès, malgrat vaig néixer a Barcelona: a la ex-vila de Gràcia. Fins el 14 anys, des de el balcó de casa veia la Sagrada Familia... Desprès els pares van decidir marxar de la capital al Vallès i, al casar-me, vaig canviar de població però no de comarca.
Però Barcelona és casa meva... i m'agrada baixar i anar a comprar a la Boqueria, com quan era petit. Especialment a aquella parada de tonyina... després d'haver esmorzat, com Déu mana, a cal Pinotxo!.
He sigut força esportista, (arts marcials basicament) però les lesions m'han castigat força... Braços i clavícules trencades... Ah! i porto una placa amb 7 caragols a una clavícula. I darrerament tinc els menisc força tocats...
Però encara practico bicicleta (ja no faig trialeres ni res d'això), natació i caminar per la muntanya... I he de tornar a fer Tai-Xi!!
He de reconèixer què, de vegades, puc arribar a tenir un cop de geni molt dolent... que em dura no res. Però que, segons com, pot arribar a fer estralls...
No m'agrada parlar de mi... tal vegada per això no m'agraden gaire els memes d'aquest tipus. Prefereixo escoltar que expliquen les persones. De tothom es pot aprendre alguna cosa útil. Fins i tot d'aquells que no et cauen tant bé.
Buf! I em sembla que ja he arribat al final..
(Ara mirarem que podem fer amb el del Veí)
Company!
ResponEliminaMolt interessant el post, de tant en tant ja va bé una mica de narrativa, no? ;)
Per cert això del geni...ja en som dos!
Que vagi bé!
Ei! Jo també he trobat aquest raconet!!! Tafanera com sóc...
ResponEliminaM'ha agradat molt saber que tens molts llibres... jo també hi deixo mig sou i m'he d'autocontrolar.
I sense voler-ho... has parlat de tu...com fem una mica tots.
Tampoc és dolent, fer aquest buidatge interior...
Una abraçada i que passis un bon dia!
I lo bones que són les teves fotografies digitals? i lo que millorarien si les fessis amb una canon?? bé, això potser no, són immillorables!!!
ResponEliminaPetonot competitiu, fotogràficament parlant, clar ;*)