Pensaments inconnexes -XXIV-

De dinars familiars i altres convocatòries.

Diumenge (27/04) sortim els 4 germans (i respectius). Decidim anar a La Llacuna (Anoia) on hi ha una menjada de peus de porcs popular: "La Potada".

Fa goig veure al meu germà menjant de tot, bevent en porró...

Llàstima el problema que li ha quedat a les cames que li obliga a anar amb bastó per no perdre l'equilibri. Aquesta si que no sabem si la podrem recuperar.

Però del que era al que és... Una festa!!! Va ser una sortida genial. De molts riures. De no decidir fins el darrer moment on anàvem. De ...

Ah! Els peus de porc boníssims! Una recepta molt semblant la podreu trobar al número 118 de la revista Descobrir Catalunya.


La cita és aquesta:

JONC Alevins
20è Encontre. Del 28 de juny al 5 de juliol de 2008. Lloc: Manresa
Repertori: W.A.Mozart, Concert per oboè en Do Major, K.314
B.Britten, Guia d'orquestra per a joves op.34.
Concerts: 4 de juliol al Kursaal de Manresa,
i 5 de juliol a l'Auditori de Barcelona (sala Oriol Martorell).
Director: Manel Valdivieso.

Avui ha arribat el mail dient que està convocat com percussionista.

El somriure arribava d'orella a orella.

Per celebrar-ho anem aquest vespre al cinema... A veure IRON-MAN. (Què una cosa no treu l'altre...)

Si els dies 4 i/o 5 de juliol esteu avorrits... Jo us puc assegurar que sembla mentida què, en un país on la música, encara, no té gaire importància (si no mireu el post "La vida en dansa" a Ca l'Iruna del Camins) hi hagi joves que posin tant d'interès, ganes i sonin tan i tan bé.

(I no és amor de pare... o si!)

Pensaments inconnexes -XXIII-

Del Saló del Còmic i altres cues.

Dissabte matí. Amb el meu fill mitjà ens apropem a Montjuïc. Al Saló del Còmic.
Són 3/4 de 10 i les cues son immenses.
Tota l'avinguda Maria Cristina està plena de frikies (com nosaltres) disposats a remenar i fer cues per intentar que algun dibuixant ens dediqui la seva obra.

Hi ha gent disfressada (bàsicament de personatges Manga). Turistes japonesos que fan fotos als occidentals disfressats com els protagonistes de les seves sèries de dibuixos...

També es podia trobar una petita història de la censura sobre els còmics. Com es modificaven (o desapareixien) vinyetes, diàlegs... Fins i tot durant la República..

L'organització un xic desorganitzada amb això de les cues dels dibuixants...
Però algunes coses ens hem firat.

Tots dos som fans de Batman:
Però també he aconseguit que l'enganxés la màgia de De Profundis, del gallec Miquelanxo Prado. El llibre porta, a més a més dos DVD's, amb la pel.licula d'animació i altres extres.

Per poquet no hem aconseguit que ens el signés...

Ni us explico les cues per Moebius, Manara, Gimenez, Azpiri i dibuixants americans de Marvel i DC...

Jo, que no vaig poder anar l'any d'Hugo Pratt (ja sabeu el dibuixant d'en Corto Maltés), avui he triomfat amb un altre dels meus dibuixants preferits:

Vittorio Giardino

Dibuixant Italià. Amb una narració realista i poderosa.
(heu vist la dolcesa i sensualitat del dibuix de la dedicatòria?)

Aquesta obra, que consta de 3 toms, transcorre durant la Guerra Civil, a Catalunya. A Barcelona i el front de l'Ebre.

No sé si us agraden els còmics.
Jo us recomanaria aquesta "trilogia". Una historia que es barreja amb l'Història, sense prendre partit.
Amb una Barcelona dibuixada amb detall i, fins i tot diria, estimació.

Haurem d'esperar fins l'any vinent per veure qui ve... I començar a fer cues...

Pensaments inconnexes -XXII-

De segrest i altres llibertinatges

Ha sigut una setmana de teatre.
Dimecres, al Nacional. la pre-estrena de Boris Godunov de La Fura dels Baus

Recordeu el segrest, per part de terroristes txetxens, del teatre Dubrovka de Moscou l'octubre del 2002?
Doncs Àllex Ollé i David Plana fan servir aquest fets i la transcripció de les declaracions dels supervivents per elaborar part de l'espectacle.
A l'escenari, en comptes d'un musical com a Moscou, Boris Godunov de Puixtkin. Una obra que parla de l'ambició i de la falta d'escrúpols per aconseguir el poder.

Un gran muntatge escènic.
No hem d'oblidar que el fort de la Fura no són les paraules i que s'ha envoltat de actors "tradicionals".
I que, malgrat no acabes de sentir-te mai "segrestat", penso que és recomanable.

(Acabo de sentir el comentari de CatRadio... i l'ha deixat força malament. No ho comparteixo. En Toni Moreno m'ha semblat un pel massa purista. Però per gustos...)

Canvi de terç i estil
Ahir, dijous, al Poliorama, El Llibertí:

Quasi un vodevil magistralment interpretat per Laura Conejero i Ramon Madaula.
Un dia a la vida d'en Diderot, un dels pares de l'Enciclopedia, allotjat al pavelló de caça d'un amic seu.

Sens dubte molt recomanable per passar una estona entretinguda, amb somriures i riures intel.ligents.
L'hora quaranta, més un quart de descans, passen sense que ens adonem...

Queden poc dies... Si podeu aneu-hi.
(gràcies Carme...)

Pensaments inconnexes - XXI -

D'orgulls i altres músiques

Els que hageu passat pel fòrum de la MoNaLiTzA ja els heu vist.
Pels que no, us deixo un dels meus orgulls:


La màquina d'escriure (L. Anderson)

Cantaloupe Island (Herbie Hancok)

Li podeu dir... amor i orgull de pare

Pensaments inconnexes - XX -

De canvis, silencis, amors i altres lectures...

Ho reconec. Ja no arribo a llegir-vos a tots, tots els dies. Segurament molts pensareu que ja ni us visito.

No és cert.

Però em trobo, molt sovint, que no m'atreveixo a fer comentaris o participar... per por a fer el ridícul, a no ser a l'alçada d'altres comentaris, a mostrar la meva ignorància en tantíssimes coses. Una mica allò de "callar per no ofendre".

De vegades em costa actualitzar, fins i tot, les meves cases, ja ho veieu.

Per què aquí i avui, us podreu arribar a preguntar (o no)?.

Per Vicenç Ferrer al programa del Canal 33 [S]avis i un d'aquest links surrealistes que faig sovint.

Les seves paraules m'han fet pensar que, portem una temporada al blogs (o almenys aquells al que só més habitual) on el tema principal és l'estimació, les expectatives, els sentiments, l'espiritualitat...

Potser els links que he posat no són els més escaients, ni son tots, però els deixo com exemple.

Tots aquest temes ara, són deguts a la Primavera? Més hores de llum, de bonança, ens fa obrir els ulls i mirar d'una forma diferent?.
Hi ha quelcom als dins que ens recorda, ens incita, que necessita alguna cosa més?

O és una simple reacció a l'estació? Com l'astènia, les al·lergies...

Potser és que necessitem canviar un xic els ritmes, les cadències dels dies. I trobar el somriure, la veu, l'esguard inesperat que ens alegri el dia, cada dia...

"Els nostres dies descansen en la pell
i les nostres esperances en l'amistat
com si un camí desconegut desxifréssim
o com si en mirar-nos interpretéssim noves vides."

Del llibre "Visualitzacions Poètiques"
Francesc Brunet Llobet (1956 - 2004)