Pensaments inconnexes - XXXIII -

De mirades, silencis i altres pensaments inconnexes

Mare meva quins ulls!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Això em van dir no fa gaire. I encara estic pensant que contestar.
Tal com ho vaig llegir em vaig apropar a un mirall. Són verds. Darrerament més verd que habitualment...
Recordo una cançó:

"Ojos verdes son traidores
Ojos verdes son traidores
Azules son mentireiros
Los negros y acastañados
Son firmes y verdadeiros"

Ho sóc? No em considero pas...
Els meus ulls.
Possiblement l'únic que salvo de la mediocritat de la resta del meu jo. Si, realment no estan malament del tot.
M'agrada mirar la gent als ulls i que em mirin quan parlen. Em dona molta informació de l'altre.
Hi ha molta gent que no m'aguanta la mirada i m'ho diuen.
Però no perquè sigui desvergonyida o mofeta... Simplement diuen que no la poden mantenir. "Que miro d'una forma massa profunda".

Segurament és per això què, qui em coneix sap què, en el moment més inesperat, puc sortir amb una frase del tipus: "Quins ulls més bonics que tens".

Que dit així, a primer cop d'ull, podria semblar una forma barroera de tirar floretes.
No ho puc evitar.

Perdoneu estic parlant massa de mi d'una forma poc comú.

Canvi de tema.


Silencis... Em faig un munt de llegir-vos i deixo poc comentaris.
En algunes cases molt estimades, fa tres o quatre post que no dic res...

Però arribo i veig els altres comentaris i penso: "Xerraire... ¿què pots dir tu, ara.? Calla i passa de puntetes. És preferible que pensin que ja no vens a dir qualsevol parida..."

I continueu venint al Lloc o a les Cambres i em dieu coses.

O m'envieu cartes...

¿Deixem-ho en què estic un xic mandrós degut a la calor?
O què, simplement, és més fàcil pensar les coses, els sentiments, que transcriure'ls...


M'ha colpit "L'elegància del eriçó". De primer em va costar una mica... Venia un xic cansat de Firmin, i em fotia que em tornés a passar amb un altre llibre...

Quina equivocació la meva! Quin gran llibre!
Sort que vaig fer cas a la recomanació, oi nina?

Volia parlar d'algunes coses més, però m'està quedant tot molt espès, fins i tot per a mi.

(Continuarà...)

Pensaments inconnexes -XXXII-

De Requiems, Mozart, Beethoven i altres músiques a l'MP3

Des de fa temps, dissabtes i diumenges, si no he de sortir a primera hora, miro quins concerts fan a la televisió.
Dissabtes i diumenges a la 2, a les 8 quarts de 9. I diumenges al 33, just quan acaba el de la 2, cap allà les 9.

De vegades els segueixo i altres passo.

Avui, aquest matí, que era un xic gris, al connectar amb la 2 m'ha sorprès el KV 626 en Re menor, de Mozart. El Rèquiem.

Sempre, sempre té l'habilitat d'emocionar-me. De posar-me la pell de gallina. Potser, perquè, malgrat ser una missa de difunts, és una música lluminosa. Plena d'esperança i força.

On pots trobar la ràbia, la força, un punt de desesperació, penediment... Però mai la foscor o la tristor com en altres rèquiems.

Dissabtes, un acabat el concert, generalment vaig a fer la compra pel barri. Aleshores em poso l'mp3 en reproducció aleatòria i surto al carrer.

Per mi, això, no és una forma d'aïllament, sinó que procuro em faciliti una percepció de l'entorn diferent. Al "faltar" l'oïda, has d'anar més en compte amb les coses que passen al voltant, i pots apreciar detalls què, d'una altre manera, potser ni em fixaria.

Molts cops la música sembla escollida expressament pel moment i el lloc.

Avui he sortir a fer la passejada corresponent i, al engegar-lo, acabava una cançó de Marisa Montes. Acte seguit, ha entrat el IV moviment de la 9 de Beethoven.

No ho esperava. Ha sigut brutal. De sobte el temps ha semblat estirar-se o frenar-se.
Havia poca gent i mínima circulació (un quart d'onze del matí) i la música sonava.

I he pensat que era primavera, malgrat semblava un dia de finals de setembre.
I he caminat poquet a poquet per fruir de la coral, mentre somreia i rumiava moltes coses...

Pensaments inconnexes -XXXI-

De no Waits, potser Quidam i altres genolls...

Estic cansat de trucar al 902 10 12 12 i que comuniqui.
Ahir em vaig "despistar" perquè, a primera hora vaig anar a que em traguessin els punts.

I clar, quan vaig caure que havia de trucar, ja va ser impossible.

Avui ja no ho he intentat.
Em quedo amb els CD's i algun concert que pugui trobar enllaunat.

No serà el mateix, ja ho sé, però... (ho acabo de intentar mentre escric el post i... tu, tu, tu, tu, tu...!)

He sentit que, al setembre, torna el Cirque du Soleil amb Quidam.

També la vaig veure el primer cop que van venir. Recordo que la vaig trobar tan diferent a Alegria!
Més melangiosa i amb una "història" més lineal.

Hauré de mirar si hi ha quòrum a casa i veure quants s'apunten.

Ah! el genoll!
Aquí el teniu amb el seu germà.

Es veuen dues de les tres incisions que em van fer. La que falta és a la cara fosca del genoll.

Ja he començat a caminar estones, però se'm carreguen els bessons.
Per tant, com hem van dir ahir: començo a fer vida normal fins on puc.
I quan no puc, descanso.

Quan anava a sortir al pati perquè li donés una xic l'aire i el sol ha caigut un mini xàfec.
Haurem d'esperar un altre moment perquè vagi agafant color...

Ara vaig a canviar de llibre... Perquè m'he embussat amb Firmin i no tinc forma d'acabar-ho...
I ja em sap greu!

Jo, personalment, no li recomanaré a ningú. Segurament està molt bé i sóc jo, que l'he agafat girat... Però el trobo espès per ser el llibret de res que és...
Tot el contrari que la Lladre de llibres que el vaig llegir en un tres i no res i em va semblar genial!.