Pensaments inconnexes - XLIII-

De Mamma Mia, Aloma, Quemar despues de leer i altres moments irrellevants...

Si. En les darreres setmanes, a banda de l'espectacle poètic de Sant Cugat, hem tingut una certa "vida" cultural...

Vam aconseguir dues invitacions (gràcies CatRadio!) per anar a veure Mamma Mia. Ho reconec vaig anar una mica escèptic i sense fer-me cap ni una il·lusió.

Resultat?

Vaig passar una molt bona estona. La protagonista (Donna) era interpretada per Mone. Amb una veu dolça i bluessy. Malgrat en alguns moments es notava a faltar la potencia i versatilitat de veu de Nina, en una valoració general el paper li escau més.
Muntsa Rius i Roser Batalla genials. Com la resta dels actors i musics.

Es passa una molt bona estona i, a poc que t'agradi la seva música, pots fruir del pop amable i sense pretensions d'ABBA (i, per que no dir-ho, de records de fa una pila d'anys).

....

Aloma. Pre-estrena (23/10) al TNC amb entrades a preu reduït (5 €!) gràcies de nou a CatRadio. (si us connencteu a la seva web podreu trobar aquestes "ofertes". Eps! No hi son sempre i s'ha d'anar mirant i tenir un xic de sort...).
Aquest em seria més dificil de qualificar. El muntatge està molt bé. Carme Sansa magnifica. Demostrant ofici i que, de jove, havia fet cabaret.

Però per qui tingui més o menys present l'obra de Rodoreda, pot semblar-li estrany fer un musical. O si més no, una obra de teatre amb cançons.

Personalment penso que en alguns moments queda com "espesa", però es pot veure.
Que ningú esperi el Mikado, Glups!, Pirates.... Ni Flor deNit o T'odio Amor meu...

Els tocs d'humor a les obres de Rodoreda hi son, però també d'aquella manera... I tot té un to més dramàtic, malgrat els números músicals.

Va, si!. Aneu a veure-la i així polemitzem. Ni que sigui per que és teatre en català.

....

Quemar despues de leer. Una pelicula dels germans Cohen. El resum és: la CIA és com en aquell acudit:
- "És el Servei d'inteligencia?"
- "ummmm eh?, eh?, eh?"

He rigut com feia dies. Això si, potser al començament no s'enten res...

Molt recomanable per passar l'estona...

....

Suposo em perdonareu la lleugeresa d'aquest post, comparats amb els darrers.
Però és que també ho necessitava, això d'escampar les boires un xic.

Ah! I un cop més gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Han sigut i son autentiques caricietes als dins.

Pensaments inconnexes - XLII -

De poemes, teatre, poesia i altres espectacles...

Ahir a la nit (18/10) vaig anar al Teatre-Auditori de Sant Cugat.
Oriol Broggi presentava un espectacle poètic. Un recull de l'obra i altres escrits, propis o amb relació, del poeta d'honor del 8è Festival de poesia de Sant Cugat d'aquest any: Feliu Formosa.

Vaig guanyar una invitació pel fet d'enviar un poema.

Jordi Banacolocha, Joan Berlanga, Xavier Ripoll i el mateix Formosa, arropats per la música de Marc Serra i Cabo San Roque.

No us atabalaré intentant explicar-vos la senzilla bellesa del muntatge.
Vaig estar a punt de no poder anar. Vaig tenir sort.

Al vestíbul hi havien unes taules amb informació i unes targetes amb versos de poetes famosos.

En vaig agafar tres o quatre. Però dues especialment, em van fer pensar en aquest post de Carme Rosanas.

Amb el teu permís, Carme, els deixo aquí.

Son aquest:

i aquest:


(Ara acabo de llegir el segon comentari d'en XeXu.
No crec que sigui "carca", com diu ell. Al contrari. Les seves opinions sempre són rellevants, meditades, serioses...

I per sort, no sempre coincidim.

Amb aquesta diferència, crec, tots sortim enriquits i guanyant, ja que ningú -i jo ni de lluny- està en possessió de la veritat absoluta.)

En fí. Va ser una nit plena de sensibilitat, art, dolcesa, mirades als dins.

Una nit plena de Poesia.

Pensaments inconnexes - XLI -

De té, teteres i altres pensaments...

Arriba el temps dels tes. No se per què, però quan comença la tardor i l'hivern, m'agrada prendre te més que cafè: Earl Grey Royal, Verd amb menta, Vermell amb llima...

M'agrada anar tastant diferents tipus, malgrat el verd amb menta és la meva feblesa.

Escalfo l'aigua en una kettle o bé en el bullidor elèctric i, després l'avoco en una tetera de fang, una mica atrotinada, on hi ha el mitjó amb les herbes.

Aquesta tetera és un obsequi.
En Toni i Agnès es van presentar un dia amb el conjunt: la tetera i dues tassetes en una safata, cistelleta, de vímet.

En Toni fa anys que és mort. Havíem treballat junts. Desprès va marxar i va anar a viure a Menorca.
Ja feia temps que havia deixat la seva relació amb Agnès.

Amb ells vaig anar a veure Paul McCartney al Palau Sant Jordi, el 26 d'octubre de 1993.
Conservo l'entrada. Bé de fet conservo quasi totes les entrades dels espectacles als que vaig.
Potser, algun dia faci un post al respecte..

I havíem sortit d'excursió per l'Empordà, amb els nens... Hauria de buscar les fotos.

Era una bona persona. Somniador. Amant de la música. Del te... Havia tocat el contrabaix. Si no recordo malament, havia sigut escolanet a Montserrat...
Em va fer conèixer coses de Jazz, opera...

En un primer moment podia semblar, fins i tot, un xic extravagant o penjat...

Però era, per damunt de tot, bo...

Compartíem el gust per Waits, Beatles, i una llarga llista de tots els estils... I també diferíem en molts altres!!

Ens vam quedar amb la recança de no haver pogut anar a veure Peter Gabriel quan va venir amb el Secret Wordl Live Tour l'any... 2002?.

I dos anys després, el primer dia de feina després de vacances, tenia un mail a la bústia que dia que havia mort i que feien el funeral a Castellar, on té família...

Recordo un dissabte què, els vam trobar al carrer de casa, cap a migdia, i els vam convidar a fer el vermut... Van marxar a quarts de dues... de la matinada.

Poques vegades he fruit tant parlant de música, de llibres, jugant al trivial, fent té, rient, xerrant...

I sempre, sempre, que em faig un te ho faig en aquesta tetera...


I penso, amb un somriure d'orella a orella, amb el meu Amic. En Toni Farell.