S'ens va presentar l'oportunitat d'anar a una visita comentada, dimecres, de l'exposició de Sorolla a MNAC.
Si us agrada la pintura, jo us recomanaria que anéssiu. L'entrada és gratuïta i hi han visites comentades també de franc. (Més informació aquí)
Les pintures que es mostren son impressionants. No tan sols pel format, que és enorme, si no per veure un Sorolla que està més enllà de dones caminat per la platja, o nens despullats jugant a la sorra.
Poder apreciar de ben aprop que, els blancs son qualsevol cosa menys blancs purs.
Copsar com era capaç de donar "vida" a les seves imatges amb un traç llarg i, aparentment, poc definit.
I fixar-nos com tenen una composició que, avui dia, podríem anomenar "fotogràfica": figures incompletes, centres d'atenció fora del quadre, personatges que ens miren descaradament o mig d'amagat...
Vaig fruir molt. Moltíssim.
I sense poder evitar-ho, em va venir al pensament, als dins, el sentiment que, el pare, també hauria gaudit. I el vaig sentir ben aprop.
Doncs això. Si podeu aneu.
