Frannia i Azarak parlen de Barcelona. Donen una visió, bella i dolça, de casa meva. Perquè per si algú encara no ho sap, malgrat no viure-hi, jo sóc de Barcelona. Perdó!. De la ex-vila de Gràcia.
Els post i les fotos m'han fet pensar sobre com es poden mirar les coses i com podem voler veure-les: amb humilitat, amb il.lusió, amb prepotència, amb intolerància...
Creient que ja ho sabem tot i estem em possessió de la veritat absoluta.
I Barcelona és molt més que el parc temàtic que es creuen els grapats de guiris descamisats i amb barrets mexicans o, fins i tot, molts d'aquest país i del veí.
És cert que els de can fanga, els "kemakos", som peculiars. Com tothom, de fet.
La barreja de sang i cultures que suportem, hem suportat, i suportarem, deixa la seva petja.
Inconvenients de ser el "cap i casal".
Pol·lució, embussos, trànsit, brutícia, gent...
Us heu perdut mai per Horta, Sarrià, la Barceloneta? Per tots aquells barris que un dia van ser pobles al voltant de l'urbs?
Heu patejat Montjuïc més enllà dels llocs habituals? Coneixeu la Ribera, el Raval? Caminat per Ciutat Vella, per dalt i per baix?
Heu comprat mai a la Boqueria, el Ninot...?
Per Frannia, Azarak ,agraint la dolcesa de la seva mirada a ca meva (espero que les meves fotos de ca seva no li semblin gaire tòpiques...).
Per tots vosaltres que teniu la paciència de venir.
Això també és Barcelona:
(fent click a sobre les podreu veure més grans)
i moltes mirades més...
Ei, gracienc!
ResponEliminaBarcelona és una ciutat preciosa que s'ha de conéixer més enllà d'una atracció turística.
S'ha d'haver caminat, recaminat i trepitjat anys i anys, per a trobar-li el gust de la bellesa, per a no aturar-se en unes visions-fotogràfiques d'una ciutat rebregada pels canvis, els sorolls, "els guiris camisats o sense camisa", els mals funcionaments de tantes i tantes infraestructures...
Però estic d'acord amb tú, és una ciutat on perdre's en racons i raconets, i sentiments-sensacions de ciutat viva-veraç-creïble.
Jo, que tot i sent-ne d'aquests paisatges que ens regales tres terços del que sóc, ara que em sento una mica de poble... cada trepitjada de nou, hi faig un nou descobriment, com el que faig cada vegada que exploro nous indrets.
I mira, quan enfilo algun dels carrers que tú ja saps, per passejades compartides, sempre se'm posa un somriure ample!
una abraçada, nano!
Un bon grapat d'imatges de la ciutat, precioses, com ens tens acostumats. Els que en som i hi hem viscut penso que sempre la portarem al cor. D'acord que té coses dolentes, però quin lloc no en té? I per contra, no et cansaries mai de recórrer els seus espais i els seus racons.
ResponEliminaA mi també m'agrada recórrer-la amb la càmera a la mà, però en el meu cas no aspiro a aconseguir fotos així, només a captar instants i records d'una ciutat que no t'acabes mai.
Què podria dir jo, ara mateix sobre aquestes imatges? Si en retrobo unes quantes que fa temps havia dibuixat... que ja em van captivar de seguida, de seguida... I algunes no sabia ni que eren de Barcelona. Un passeig molt bonic per una ciutat bonica.
ResponEliminaGràcies, poeta, un petonet barceloní.
Quines fotos tan boniques de Barcelona! Jo sóc de Barcelona però actualment visc a la Garrotxa. Un cop al mes necessito baixar a Barcelona. Vivia a l'eixample concretament a la Ronda San Antoni i tinc molts bons records.
ResponEliminaÉs una ciutat molt viva i s'ha de viure, recorrent carrerons i descobrint racons i raconets que envolten la part antiga, la infinitat de mercats.... encara que tota la part nova també és molt bonica.
Barcelona és única!
Però tu, amés d'un pinzell únic, tens la màgia a la mà, i ho fas tot tan bonic, tan proper...
ResponEliminaai, què faríem sense el descans de venir a casa teva?
Barcelona és una gran ciutat amb els avantatges i desavantatges, com totes les grans ciutats... però bonica ho és malgrat es dediquin a embrutar-la. Els colors ben buscats i els parcs i els barris i els mercats...a mi m'agrada passejar-hi i ho prefereixo al Passeig de Gràcia...Es nota que sóc de poble! :)
ResponEliminaun petó amic!